Ser el més dèbil i vèncer al més fort. Posar esperança on hi ha solitud. Tenir 90 anys i superar el coronavirus. A Ràdio Olot hem recollit testimonis que trenquen les estadístiques i que posen vida a la mort. Hem recollit la veu d'algunes persones grans que han superat el coronavirus a residències de la Garrotxa, allà on més foscor hi ha hagut, allà on la covid-19 també s'ha trobat amb persones que li han plantat cara.

La gent gran són un dels col·lectius més afectats per la pandèmia (El Mirador del Puigsacalm)

La Montserrat té 84 anys, viu des de fa temps a la residència El Mirador del Puigsacalm de la Vall d’en Bas. En aquest centre s’han detectat alguns casos de coronavirus, però tots han estat amb poca simptomatologia. De fet, ella mateixa explica que fins i tot li va sorprendre tenir la malaltia.

Tot i això, va viure aïllada a l’habitació durant un temps. Una situació que ara ha canviat, però que llavors s’hi va veure obligada a acostumar-s’hi.

"No tenia por"

En Josep, de la residència La Salut de Sant Feliu de Pallerols, té 78 anys i també va estar aïllat durant dies a una unitat que es va habilitar a la residència Montsacopa d’Olot.

Remarca la tasca del personal assistencial i també explica que en cap cas va tenir por de morir.

En Josep, a la residència La Salut de Sant Feliu (cedida)

"Això ha estat pitjor que la guerra"

A la residència Torreblanca de Sant Joan les Fonts han tingut casos lleus. La Ramona és una de les residents més grans del centre i de les que ha vençut el coronavirus. Té 91 anys.

Durant els dies que va patir la covid-19, la Ramona no sortia de l’habitació. Assegura que se li ha fet llarg i que el que ha viscut aquests dies “ha estat pitjor que la guerra”.

La Ramona, a la residència Torreblanca de Sant Joan (cedida)

"El dia que em van treure de l'habitació em van aplaudir"

A Olot, una de les residències on el virus va entrar amb força va ser la Caritat. Un dels seus residents és en Joan. Té 87 anys i explica com va viure els 30 dies que va estar aïllat a l’habitació.

Durant el temps que va estar aïllat, en Joan no va tenir febre, però si altres símptomes com ofegament.

Missatge d'esperança

Les residències han estat, fins ara, els espais més colpejats per la pandèmia del coronavirus. Les infermeres, cuidadores i auxiliars que hi treballen han estat claus perquè persones com la Montserrat, en Josep, la Ramona o en Joan ara puguin explicar la seva situació. Tots ells tenen molt clar, però, què els va ajudar a superar la malaltia: la fortalesa, la paciència i, sobretot, l’esperança ha estat l’autèntica medicina que, segons ells, els ha permès vèncer un virus que els ha assenyalat més que ningú.