Si hi ha un col·lectiu que troba a faltar especialment l’esport aquest és el de les persones amb altres capacitats. A la comarca, una quarantena juguen a futbol al Club Atletisme Garrotxa. En el seu cas, l’esport forma part de la seva rutina i és una eina de cohesió social. Un dels seus entrenadors, David Juvanteny, tem que l’aturada sobtada esborri part de la feina que havien fet i els faci recular pantalles enrere.

Imatge: Andrea Bolcato

Les persones amb diversitat funcional necessiten seguir una rutina per no alterar les seves emocions i en molts casos l’esport en forma part. Sense anar gaire lluny, a la comarca fa quinze anys que existeix el Club Atletisme Garrotxa, una entitat que fomenta la pràctica del futbol en joves que tenen altres capacitats. Ara, el coronavirus també ha aturat la seva activitat i un dels seus entrenadors, David Juvanteny, explica a Ràdio Olot com els pot arribar a afectar.

No hi ha entrenaments, no hi ha partits de la lliga gironina de futbol sala adaptat, no hi ha tornejos com el MIC Integra, que s’havia d’haver fet la setmana passada... I tot això fa que aquests nois i noies perdin els seus hàbits, cosa que pot afectar les seves emocions i conductes.

Cada cas és un món (els problemes es poden accentuar més o menys) i, per tant, s’haurà d’analitzar per separat. En general, però, David Juvanteny tem que quedin enrere molts dels avenços que havien aconseguit fer.

Segons David Juvanteny, estem en un període d’assaig-error. Tot i que s’ha escrit molt sobre aquesta situació, ningú l’havia viscuda en primera persona d’una manera tan dura com ara. L’entrenador del CA Garrotxa té clar que en aquesta aturada s’ha perdut la part social, però es pregunta què més els faltarà quan puguin recuperar la normalitat, tenint en compte, a més, que no preveu que pugui ser fins al setembre. Deixa clar que és un pronòstic personal, però si l’encerta, els seus jugadors s’hauran estat mig any sense practicar esport en equip, un període molt llarg i de conseqüències impredictibles.