Foto: Pau Masó

Un dels col·lectius més assenyalats per la pandèmia han estat els adolescents. Les necessitats socials i relacionals d’aquest col·lectiu han xocat de ple en les restriccions i el context pandèmic. A Ràdio Olot hem parlat amb joves de la capital de la Garrotxa que expliquen al programa La Covid + Humana com s’han sentit aquest últim any. Per la majoria, aquest ha estat un any estrany on han viscut moments de tot. Escoltem en Jordi, universitari de segon curs, la Hawa estudiant de cicles, la Halimatu estudiant d’ESO igual que l’Èric, i en Marc, universitari de primer any.

La Hawa estudia Secundària (Pau Masó)

Menys amistats i millors

Assenyalen que els pitjors moments han estat en el retorn a la rutina del setembre amb les classes en línia; i els millors durant l’estiu passat quan les restriccions es van relaxar. Però, enmig de la muntanya russa que ha significat la pandèmia, tots creuen que n’han sortit amb vincles més forts. Han deixat de conèixer gent nova, però han redescobert i reforçat les amistats.

A més de les amistats, els vincles també s’han reforçat amb la família. Només la distància física ha evitat reforçar enllaços familiars que estaven oblidats.

L'Èric i en Marc (Pau Masó)

Se senten culpabilitzats?

Sobre la culpabilització, hi ha opinions de tot. Creuen que, en part, hi ha certa raó, però també pensen que no s’ha posat prou en relleu que hi ha molts joves que han complert.

Sobre el futur, es mostren esperançats. Sobretot per l’estiu que arriba, on esperen tornar a tenir nous espais de trobada. Fins al dia d’avui, asseguren que s’han adaptat a noves maneres de trobar-se quan han estat permeses. Els hi agradaria que tornés l’oci nocturn, però valoren molt més poder anar a fer un toc a una terrassa. De tot plegat, en treuen aquestes lliçons.