En José Antonio en un dels seus viatges com a metge de l'OMS (cedida a Ràdio Olot)

Té 53 anys i és l’actual responsable del programa Mundial de Control de la Leishmaniosi del Departament de Malalties Tropicals Desateses de l’Organització Mundial de la Salut. José Antonio Ruiz Postigo va néixer a Olot i després d’estudiar Medicina a Barcelona, va renunciar a la seva plaça al Trueta i va decidir llançar-se a l’aventura. Va marxar a Angola amb Medicus Mundi Catalunya per treballar amb un projecte sobre la malaltia de la son. Des de llavors s’ha dedicat durant gairebé vint anys a tractar malalties tropicals a zones subdesenvolupades, en entorns rurals i països en guerra. Ara, des de fa vuit anys, treballa a la seu de l’Organització Mundial de la Salut a Ginebra des d’on ens ha explicat com és i què és la que ha estat la màxima autoritat sanitària durant aquesta pandèmia.

L’OMS, una organització política

L’Organització Mundial de la Salut està formada per 194 països (els mateixos que formen les Nacions Unides) i que són els que la van crear el 7 d’abril de 1946. Ruiz Postigo explica que l’OMS està governada pels Ministeris de Salut dels països que la formen i, per tant, l’Organització no té més poder del que li donen els 194 ministeris de salut dels països membres. Això fa que la diplomàcia sigui tant o més important que la medicina.

Pel que fa al finançament, el doctor Ruiz Postigo, assegura que les accions que porta a terme l’OMS depenen, principalment, dels interessos de les inversions. El 20% del pressupost de l’Organització prové de les quotes dels estats membres, però el 80% restant són donacions.

El paper de l’OMS durant la pandèmia

El metge olotí creu que caldria que l’Organització tingués més humilitat i tractés amb més responsabilitat els ciutadans.

José Antonio Ruiz també pensa que allò que hauria de preocupar ara, més que mirar el passat, és establir normes comunes entre els països per tenir una actuació conjunta per si torna a haver-hi una pandèmia similar. Entre les coses bones que l’OMS ha fet durant aquests dos anys, Ruiz assenyala que s’ha donat la cara.

Això ha fet que moltes decisions, no seguissin el criteri mèdic.

Més enllà de la covid

Ruiz explica que des de fa dos anys, l’OMS no permet que els seus treballadors viatgin a altres països si no és per una qüestió relacionada amb la covid. Això ha fet que molts seguiments i controls de malalties que es feien sobre el terreny a zones de l’Àfrica, Amèrica o el Sud-est Asiàtic, hagin quedat totalment parats.

En el seu cas, ha seguit treballant des de Ginebra monitorant a distància algunes dades, fent cursos en línia o desenvolupant projectes com una aplicació que serveix per fer arribar pautes mèdiques bàsiques a països subdesenvolupats.

Com veu la professió a Catalunya

El metge olotí resident a l’Organització Mundial de la Salut, també parla de la situació que companys seus viuen a casa nostra. Afirma que la professió ha canviat molt i que, fins i tot, ha tendit a anar cap a situacions que ha viscut en països subdesenvolupats.

José Antonio Ruiz creu que això és degut al fet que no s’està prioritzant prou la salut a l’hora de repartir els recursos públics. Per conèixer més a fons la història d’aquest metge olotí que des de fa anys treballa a l’OMS, podeu recuperar l’entrevista sencera a la secció de podcast de radiolot.cat.

Escolta l'entrevista sencera aquí