El món local denuncia que està fent front a la crisi del coronavirus tot sol. Ajuntaments com el d’Olot critiquen que la majoria d’ajudes que han rebut fins ara els ciutadans, són les que han impulsat els consistoris amb recursos propis.  Creuen que les subvencions municipals haurien de ser un complement i que la Generalitat i l’Estat no estan sent prou àgils. 

Imatge de l'ajuntament d'Olot (Pau Masó)

El col·lapse burocràtic, la falta de practicitat o la poca inversió han fet que les ajudes nacionals per fer front a la crisi del coronavirus s’hagin retardat, o directament no hagin arribat. Això ha fet que aquelles línies d’ajudes que els ajuntaments han decidit impulsar, s’hagin convertit, a hores d’ara, en la principal font per als afectats per la crisi de la covid. Un dels consistoris que més iniciatives ha impulsat ha estat el d’Olot. La capital de la Garrotxa ja ha destinat un milió i mig d’euros a ajudes i accions directes per pal·liar la crisi a diferents sectors del municipi. Per l’alcalde d’Olot, però, aquestes ajudes haurien de ser “un complement”.

L’Ajuntament d’Olot va llançar en ple confinament una ajuda de 500 euros per a empreses. Ara, recentment, ha impulsat una nova línia de fins a 3.000 euros per aquells sectors econòmics més afectats. També s’ha ampliat la dotació a serveis socials. Tot això gràcies a la possibilitat de desbloquejar el superàvit. Berga pensa que els consistoris estan assumint un paper que no els pertoca.

A part d’Olot, a la Garrotxa, les Planes, la Vall d’en Bas o Sant Joan les Fonts també han llançat línies d’ajudes locals. De moment, davant el col·lapse de les ajudes nacionals, els ajuntaments són els primers i els únics que han donat una bona resposta.