El confinament a segones residències i la possibilitat de fer teletreball ha despertat l’opció de traslladar-se a zones més rurals. A la Garrotxa o al Ripollès ja s’han detectat famílies interessades, però els municipis veuen com la falta d'oportunitats laborals i d'un habitatge assequible acaben dificultant el canvi.

Foto: Ràdio Olot

És la veu d’en Jordi, un veí del Berguedà que com molts altres va passar el confinament a la seva segona residència. Viure dos mesos confinats en una ciutat o en un poble ha estat molt diferent. Moltes famílies han valorat aquest fet i s’han plantejat anar a viure a les segones residències. A més, l’opció de teletreballar també ha obert les portes a fer el canvi de residència.

A la Garrotxa això ja s’ha donat i per exemple, a Sant Jaume de Llierca han detectat un interès de famílies per anar-hi a viure. L’alcalde del poble és Jordi Cargol.

Cargol valora positivament el fet que els inversors immobiliaris també s’interessin, ja que actualment falta habitatge, no hi ha compra ni lloguer, i l’ajuntament ja preveu modificar el POUM per ampliar el sol urbà.

També al Ripollès

La situació de Sant Jaume de Llierca també s’ha donat al Ripollès, concretament a Planoles. Una trentena de famílies van decidir passar el confinament al poble. L’alcalde, David Verge, admet que en el seu cas s’han trobat amb problemes de connexió que esperen resoldre aviat. El principal handicap, però, igual que a Sant Jaume, segueix sent l’habitatge.

Més enllà de les segones residències, l’habitatge és el principal problema que es troben les famílies a l’hora de traslladar-se a viure en un entorn més rural. Les oportunitats laborals i les connexions telemàtiques són altres hàndicaps. Tot i això, han estat molts els que durant mesos han viscut en un entorn rural que ha despertat l’interès per, no només mirar des de la finestra de casa, sinó també gaudir cada dia.