Els pobles garrotxins despleguen mesures socials i econòmiques per fer front a la crisi del coronavirus. Ajuts directes a empreses, fons socials i l’ajornament de taxes i rebuts són les principals accions que han dut a terme els ajuntaments de la Garrotxa. Expliquen a Ràdio Olot que les limitacions financeres han obligat a fer peripècies amb el pressupost municipal.

L'Ajuntament de la Vall d'en Bas (Ràdio Olot)

Els comptes d’un ajuntament de poble no donen per fer grans inversions i es basen, principalment, en pressupostar partides del dia a dia. Aquest 2020 la majoria de pressupostos aprovats la tardor passada han quedat en un no res abans de mig any: el Glòria i ara la crisi del coronavirus ha obligat a fer modificacions de crèdit i moure partides fins al punt de refer tot el pressupost. Tot i això, la majoria de consistoris han fet mans i mànigues per estar al costat de la ciutadania i oferir ajudes socials i econòmiques per pal·liar la pandèmia. A les Preses per exemple, s’ha dotat dos programes socials amb 10.000 euros i s’han suspès alguns cobraments. Ho explica el seu alcalde, Pere Vila, a Ràdio Olot.

Les ajudes socials dels pobles garrotxins estan coordinades amb el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. A Mieres, a part de mesures econòmiques, s’ha creat un fons de 5.800 que gestiona el Consorci. L’alcalde és Enric Domènech.

A les Planes d’Hostoles han apostat per ajudar els establiments, empreses i autònoms del poble. Han ofert 150 euros a la setmana a aquells negocis que han hagut de tancar durant el confinament i també s’entregarà 500 euros als establiments que hagin d’adaptar els seus equipaments. L’alcalde és Eduard Llorà.

L'Ajuntament de les Preses (Ràdio Olot)

A las Vall d’en Bas també estan estudiant la creació d’ajudes directes, tant econòmiques com socials. De moment, el seu alcalde Lluís Amat, explica a Ràdio Olot que han apostat per deixar de cobrar algunes tarifes i tributs.

Ajuntaments que volen esperar

Altres ajuntaments no volen córrer i prefereixen esperar que la situació s’estabilitzi per saber fins on poden arribar. És el cas de la Vall de Bianya. El seu alcalde és Santi Reixach.

"La normativa no ens permet fer algunes ajudes"

Igual que Bianya, Sant Jaume de Llierca també està estudiant mesures. El seu alcalde, Jordi Cargol, posa veu a una situació que molts consistoris s’han trobat aquests dies: la falta de llibertat financera.

Les subvencions a fons perdut són la principal eina dels ajuntaments per oferir ajudes directes a la població. Uns ajuntaments que també estan a l’espera de veure on queden aquells projectes municipals previstos per aquest 2020 i que, primer el Glòria i després el coronavirus, han deixat gairebé enterrats.