Més enllà del contingut informatiu, el debat d’aquest dilluns també va deixar anècdotes i situacions de distensió dalt de l’escenari. La insistència del PSC per parlar de la variant, les llúdrigues dissecades de Junts per Catalunya, la ciutat tortell de la CUP o la intriga d’Olot en Comú en la tarifació social són alguns dels aspectes a remarcar en la contra crònica del debat. 

Quatre americanes i una camisa oberta. Dos moderadors de talles diferents i un públic entregat al seu cantant favorit. El debat d’aquest dilluns va ser el primer que es va organitzar conjuntament entre tots els mitjans de la comarca, però també va ser el primer de la història on els candidats no van aixecar cap cartellet amb gràfics fets amb el power point. Només Josep Guix va treure un moment del seu faristol el programa electoral. En ell, només hi ha un capítol: la variant d’Olot.

La salsa la va posar l’Espai Cràter. Quan el futur centre d’interpretació dels volcans va sortir a debat, els candidats van erupcionar. Per un costat, la CUP i ERC, per l’altra Junts per Catalunya i PSC.

El frec a frec va deixar descol·locats alguns candidats

I a altres amb voluntat de pactar pel que fes falta.

Olot en Comú no va entrar en grans batalles durant el debat, però quan va ser el moment de tirar la pedra, Xavier Garcia va amagar la mà.

Que el candidat de la CUP era pastisser ja va quedar clar de bon principi en la seva presentació, però per si algú s’havia despistat, Riera va recordar-ho a mig debat.

El cronòmetre del debat es va parar a l’hora i 51 minuts. El mateix temps que tarda la TEISA a arribar d’Olot a Barcelona passant per Amer, el mateix temps que dura un partit de la Unió Esportiva Olot amb sis minuts de descompte, el mateix temps que tarden a fer-se cinc coques de llardons... El mateix temps que podria durar una actuació al Teatre Principal d’Olot. En aquest cas, però, els actors eren coneguts i el final... bé el final de la funció el deixarem per diumenge.