L'acte d'homenatge a les víctimes de l'accident coincideix amb la vigília del primer aniversari del sinistre, que va tenir lloc el 24 de maig de l'any passat. L'Associació d'Afectats del vol Germanwings 9525 als Alps ha descobert una placa commemorativa "perquè el record quedin en la memòria de tots". La presidenta de l'entitat, Sílvia Chaves, ha aprofitat l'acte per tornar a reclamar millores en la seguretat aèria i per agrair la tasca dels cossos de seguretat que van participar durant la jornada i els dies posteriors al sinistre. "Quan més us necessitàvem, us sentíem sense que ens toquéssiu", ha dit en un discurs ple d'emoció.
La resposta ha arribat de diversos representants dels cossos de seguretat. En nom dels efectius catalana ha parlat el subdirector de Protecció Civil, Sergio Delgado: "Donar una resposta pública a una catàstrofe no és fàcil. Sabem en què fallem i aprenem dels errors. Ara ja apliquem mesures que vam aprendre amb vosaltres".Montse Mas, una de les assistentes socials que va atendre les víctimes, i Jordi Martori, coordinador de Creu Roja, recorden els moments més difícils. "L'estela de patiment i dolor és insuportable", assegura Mas. El cap de Protecció Civil de la delegació del govern espanyol, Bernardino Basols, diu que el retorn dels Alps va ser un dels moments més colpidors.
També han intervingut a l'acte el president espanyol en funcions, Mariano Rajoy, que s'ha mostrat orgullós de la col·laboració "modèlica" entre tots els països i cossos de seguretat. Rajoy ha agafat el guant llençant per l'associació de víctimes i reitera el compromís del govern espanyol per articular noves mesures de seguretat aèria.
En aquest mateix sentit s'ha pronunciat el president català, Carles Puigdemont, que ha qualificat l'homenatge a les víctimes com un "acte de generositat amb el futur". En relació als dispositius que es van activar ara fa un any, Puigdemont ha celebrat que "és en les pitjors hores quan surt el millor que té un país, la bondat de la seva gent".
Per la seva banda, l'ambaixador francès a l'estat espanyol, Yves Saint-Geours, s'ha mostrat "orgullós" per la resposta del poble francès als Alps i ha insistit en "mantenir" la solidaritat entre els pobles d'Europa a través dels seus ciutadans.

Durant l'acte, a l'exterior de la Terminal 2 de l'Aeroport del Prat, també s'ha fet la lectura d'un poema i s'han fet ofrenes florals per part de les institucions i els familiars. De manera simultània s'ha fet un acte semblant a l'Aeroport de Düsseldorf organitzat pels familiars de les víctimes alemanyes.Aquest és el tercer acte d'homenatge de gran magnitud que es fa a les víctimes de Germanwings a Barcelona, després dels que van tenir lloc el més d'abril de l'any passat, quan feia un mes de la tragèdia. Es va fer un ofrena al mateix Aeroport del Prat i un funeral per les víctimes a la Sagrada Família.

Un any de la tragèdia

El mati del 24 de maig de 2015 la catàstrofe aèria de Germanwings sacsejava Europa. El vol va sortir a les deu del matí de l'Aeroport del Prat, amb destinació Düsseldorf, però quan sobrevolava els Alps francesos, pels volts de quarts de dotze del migdia, desapareixia dels radars. L'avió es va estavellar arrossegant 150 vides, entre passatgers i tripulació.
Era el novè vol de la història que acabava amb víctimes mortals amb origen a l'Aeroport del Prat, però a diferència dels altres no va ser un accident, com es va apuntar inicialment. L''accident' va ser realment un acte deliberat del copilot, l'alemany de 28 anys Andreas Lubitz, segons va desvetllar el fiscal de Marsella dos dies després, el 26 de maig.
Lubitz tenia la voluntat de destruir l'avió i va aprofitar un moment en què es va quedar sol a la cabina, va bloquejar-hi l'accés perquè ningú més pogués entrar per aturar-lo i va fer que la nau comencés a perdre altitud fins a estavellar l'avio. Es dóna la circumstància que Lubitz estava de baixa i en tractament psicològic, però ho va amagar a l'empresa.
El mateix dia que es coneixia la macabra idea del copilot va començar també el llarg i complex aixecament dels cadàvers a la zona dels Alps. Una cinquantena de les víctimes vivien a Catalunya i 67 eren d'origen alemany, entre els quals 16 estudiants d'intercanvi d'un institut de Llinars del Vallès. La repatriació dels cossos no es va fer fins al mes de juny.
Fa dues setmanes, un informe de l'Oficina d'Investigacions i Anàlisis per a la Seguretat de l'Aviació Civil a França (BEA) corroborava la versió dels fets i recomanava que es pugui trencar el secret mèdic en casos de pilots amb problemes psicològics, un apunt que els familiars de les víctimes eleven a la categoria d'exigència per garantir la seguretat aèria i de la ciutadania.