La Fara el Gamouchi és una de les formadores de la Fundació CEPAIM (Cedida)

Ser refugiada ja comporta dificultats, però si li sumem el fet de ser dona, encara més. Des de la fundació CEPAIM treballen incansablement per ajudar a les dones que marxen forçades del seu país. Un cop arriben aquí, ja no hi ha marxa enrere, perquè no poden retornar al seu lloc d’origen pel fet que allà no estan protegides. L’objectiu principal és que les dones que venen vegin cobertes les seves necessitats bàsiques i que se sentin com si estiguessin a casa, o el més a prop possible d’aquesta sensació. Així ho explica als micròfons de Ràdio Olot la formadora de llengua i literatura catalana i castellana de la Fundació CEPAIM, Fara el Gamouchi.

Les parets que han d’enderrocar les dones refugiades per arribar a un lloc segur són moltes, però un cop arriben, encara n’han de tombar més. Entre elles hi ha la dificultat que tenen per crear comunitat amb altres persones. Això, principalment, està marcat per l’idioma.

Amb relació a la socialització, el Gamouchi afirma que és molt complex de realitzar perquè la majoria dels fills de famílies migrades desenvolupen dues identitats; una quan estan fora de casa, i l’altra, dins la llar amb la família.