Ja fa quinze anys i encara ho recorda com si fos ahir. Vivia a Mallorca amb la seva exparella i amb els seus tres fills. El maltractament psicològic i físic era diari. Fins que un dia, els psicòlegs van detectar a través de la seva filla que a casa s’hi estava vivint violència de gènere. Llavors, li van demanar que denunciés la situació.

"Dels fills se n’obliden"

Amb la denúncia, va començar un nou camí que l’ha servit per sortir d’aquella situació i començar una nova vida ara a Olot, on viu des de fa quatre anys. Aquí va conèixer el Servei d’Atenció i Informació a les Dones amb qui està en contacte. Durant el seu procés ha rebut protecció personal i també assessorament psicològic, però ha trobat a faltar atenció per als seus fills.

"Tothom sent, però tothom és sord"

Després de quinze anys de separar-se de la seva exparella i marxar de Mallorca, encara té pendents procediments judicials que no s’han resolt. Per això assegura que no confia en la justícia i demana que tots ens fem responsables de les agressions de gènere.

Creu que ara hi ha més atenció per a les víctimes d’agressions masclistes, però que sempre en faria falta més. Després de tot el que ha viscut, envia aquests missatges a les dones, i també als homes.

Recupera aquí l'entrevista sencera