El TSJC argumenta que la Subdelegació del govern espanyol no va enviar cap requeriment a l'ajuntament garrotxí perquè pengés la bandera espanyola a la façana i obliga l'Estat a pagar 1.000 euros en concepte de costes judicials. 

L'Ajuntament de les Preses, amb les banderes i els llaços grocs (@lespreses_cat)

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tombat un recurs de l'Estat que demanava obligar l'Ajuntament de les Preses a penjar la bandera espanyola a la façana. La sentència, que també obliga el govern espanyol a pagar 1.000 euros en concepte de costes, argumenta que la Subdelegació va cometre un defecte de forma perquè, de fet, va portar l'Ajuntament als tribunals per incomplir un requeriment que mai no va existir.

Quan l'Ajuntament de les Preses va respondre la petició d’informació de l’Estat i li va contestar que només tenia penjades les banderes del municipi i la senyera, el govern espanyol va portar l'afer directament als tribunals sense instar abans el consistori a afegir-hi l’espanyola. L'alcalde, Pere Vila, assegura a Ràdio Olot que si haguessin rebut el requeriment, l’haurien penjada.

No s'acabarà aquí

L’alcalde tem que l’Estat posi la lupa sobre el món local per aturar el procés independentista i creu que el proper pas pot ser que la Junta Electoral Central demani als ajuntaments més petits que, durant la campanya electoral, retirin els llaços grocs de suport als presos polítics, com ja ha passat a Barcelona.

Pere Vila remarca que les Preses sempre ha seguit les instruccions de la Junta Electoral Central i ha evitat que hi hagi simbologia a prop dels col·legis electorals per respecte a tots els votants. Ara bé, també remarca que escampar els llaços grocs al municipi va ser una iniciativa popular i que aquests símbols “no fan mal a ningú” i expressen un rebuig als empresonaments “molt respectable”.

El cas ve d'enrere

El cas que ara el TSJC ha sentenciat es remunta al 8 de febrer del 2013. Primer, va anar a parar a mans del Jutjat Contenciós Número 3 de Girona. En una primera sentència, emesa al setembre del 2014, el contenciós ja va tombar el recurs (precisament, per aquest defecte de forma). L'advocat de l'Estat, però, va elevar l'afer fins al TSJC. I ara, l'alt tribunal català ha resolt en els mateixos termes.