Ordres d’allunyament que no funcionen, processos judicials que s’encallen o denuncies que no arriben enlloc per falta de proves. Són situacions que es viuen diàriament a l’hora de portar a la justícia un cas de violència de gènere. I en molts casos, provoquen que la víctima acabi fent marxa enrere i retirant la denúncia. Ho constata la jurista del Servei d’Informació i Atenció a les Dones de la Garrotxa, Núria Escalé, en una entrevista a Ràdio Olot.

Escalé afirma que a això s’hi afegeixen les condicions familiars i econòmiques de la víctima o les pressions de l’entorn de la mateixa dona o de l’agressor. Tot plegat fa que en moltes ocasions les víctimes no vulguin denunciar o acabin retirant la denúncia. Escalé explica que també ho dificulta molt la necessitat de provar els fets.

Serveixen les ordres d'allunyament?

Escalé admet que la complexitat del sistema i el xoc de drets pot provocar que les ordres d’allunyament no funcionin correctament.

"Trobo a faltar més protecció processal"

Per tot plegat, Escalé demana més agilitat administrativa, millores processals i més sensibilització.

El 2020, els Mossos d’Esquadra van registrar 50 ordres de protecció a la Garrotxa, els Jutjats d’Olot van iniciar més de 180 procediments en relació amb la violència vers les dones i el SIAD va assessorar i acompanyar 26 dones en matèria judicial.