La doctora de la Caritat admet que a una de les víctimes no la va examinar un cop morta. Mai va sospitar res estrany en el degoteig de morts però admet que algunes de les decaigudes sobtades dels pacients no eren del tot normals.

Els doctors que han declarat aquesta tarda (ACN)

JORDI ALTESA | Elena Treserras és la metgessa de La Caritat i ha explicat en el judici contra l’antic zelador del centre geriàtric com es certificaven les morts. Ella arribava un cop ja havien mort i, en molts casos, els ancians ja havien estat arreglats i netejats per Joan Vila. En un cas, el de Montserrat Canalias, Treserras ha admès que va certificar una fallada multiorgànica amb la víctima ja al taüt i sense explorar el cos.

En aquest cas en concret, la doctora era fora d’Olot i no tenia vehicle per desplaçar-se i per això es va fer aquesta certificació més tard. La doctora té un contracte de 5 hores setmanals amb el centre per ordenar tractaments i fer un seguiment dels pacients. Tot i això, va arribar a un acord verbal perquè l’avisessin fora d’hores en casos d’urgència. 

La doctora ha explicat que mai es va sospitar ni comentar res davant les morts que s’anaven produint els caps de setmana i festius. Tot i això, ha admès que en determinats casos la recaiguda dels pacients no era normal, tot i que es podia produir.

En la seva declaració judicial, la doctora Treserras ha explicat també com es van “escapar” 10 assassinats que es van certificar, per ella i d’altres metges de l’Hospital Sant Jaume, com a morts naturals. Treserras ha explicat que en tots els casos la mort era esperable veient l'edat avançada i el seu estat de salut. 

Treserras també ha explicat que el que feia Joan Vila de preparar el cadàver netejant-lo no ajudava a poder fer una bona certificació de la mort. Finalment, la doctora ha explicat que només ella podia receptar medicaments però que trobava lògic per exemple que es donés un Paracetamol a un resident amb febre.