Amb els debuts de Robert Simón i de Sana contra l’Huracán, Rodri ja ha fet servir tots els jugadors de camp de la plantilla. L’entrenador ha mantingut un onze tipus sempre que ha pogut, amb protagonisme pels jugadors més experimentats, però, d’aquí a final de temporada, assegura que els joves també aniran assumint més importància.

Trujillo, el quart de dalt començant per l'esquerra, va debutar de titular a Torrent (UEO)

En les onze jornades que fa que Rodri va agafar el timó de la Unió Esportiva Olot, l’entrenador ha demostrat que no és partidari de fer grans revolucions en les seves alineacions. Els onzes d’una jornada per l’altra mai no han patit gaires canvis i només aquest cap de setmana, Rodri va arribar a fer-ne tres –això sí, obligat per les sancions de Jordi Calavera, Hèctor Simon i Uri Santos, que diumenge ja podran enfrontar-se a l’Olímpic–.

Al camp de l’Huracán, el tècnic de Sant Feliu de Llobregat va donar la primera oportunitat com a titular al davanter Antonio Trujillo i va fer debutar l’extrem Robert Simón i el migcampista Sana N’Diaye. Tots dos van disputar els seus primers minuts amb la samarreta de l’Olot. Qui en tenia més ganes era Robert, que s’havia escalfat a la banda dues jornades consecutives i s’havia quedat a les portes del debut. L’extrem cedit pel Llagostera entén que no hagi jugat gaire fins ara, perquè considera que el grup té molt de potencial. El fet d’arribar a l’Olot quan l’equip estava en el seu millor moment tampoc no l'ha beneficiat. Tot i això, Rodri, que el veu entrenar-se cada dia, assegura que tant ell com Sana cada vegada tindran més protagonisme.

Primer partit d'Abel sense Hèctor

Des del primer dia, al camp del València Mestalla, Rodri ha apostat per recuperar els jugadors més experimentats de l’equip. Els dos exemples més clars són els migcampistes Abel Solé i Hèctor Simon, que amb Arnau Sala van quedar relegats a un segon pla. Dissabte, va ser tot just la primera vegada que no van jugar junts amb Rodri a la banqueta. Hèctor estava sancionat i Abel va compartir el doble pivot amb Òscar Sielva, tot i que va començar el partit jugant sol per davant de la defensa. L’entrenador va apostar per un rombe al mig del camp que no va acabar de funcionar i per això, explica Abel, va tornar al 4-4-2.

No era la primera vegada que Rodri s’atrevia a variar el dibuix habitual de l’equip. El 14 de desembre, al Camp d’Esports, el tècnic va sorprendre el Lleida amb un 5-3-2, és a dir, amb una línia de cinc homes a darrere, tres migcampistes i dos davanters. Aquell dia, el canvi de sistema va ser clau per guanyar per 0-2.