Els Parcs Naturals de Catalunya han començat a estudiar com regular les curses de muntanya. Una activitat esportiva que s’ha popularitzat i, per exemple, en tres anys al de la Zona Volcànica de la Garrotxa s’han quasi duplicat. Un ‘boom’ que fins i tot des del sector turístic aposten per controlar perquè no mori d’èxit. Tanta prova esportiva a alguns veïns els està començant a acabar la paciència.

La Romànic Extrem de la Vall de Bianya és una de les curses de muntanya (@romanicextrem)

El món del ‘running’ ha crescut considerablement en els darrers anys tant en el nombre de curses com en el de participants. Una situació que en llocs protegits com els Parcs Naturals ha portat a debatre com es pot gestionar aquest increment i a estudiar-ne l’impacte. Aquest 2014 al Pac Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa s’hi ha fet 23 curses, quasi una cada quinze dies. El seu director, Xavier Puig, ha volgut deixar clar que aquest estudi que fan per ‘regular’ no vol dir que ho vulguin ‘prohibir’.

La realitat de les curses de muntanya ja es contemplarà des d’un principi al futur Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, al Ripollès. El territori no vol que es deixin de fer perquè s’ha convertit en un atractiu turístic a la zona de muntanya quan no hi ha neu, però el president del Consell Comarcal del Ripollès, Miquel Rovira, sí que ha admès a Ràdio Olot que s’hauran d’estudiar temes com per exemple els màxims de participants.

Les curses, a banda d’esport, són també un negoci... A banda dels patrocinis, suposen diners per hotels i restaurants, en el mateix moment però també tan abans com després: alguns venen a veure el recorregut o el tornen a fer. Un impacte que per exemple a la Garrotxa ja estan notant des del sector turístic. Tot i això, la gerent de Turisme Garrotxa, Turina Serra, aposta per fer una selecció d’un màxim de 4 proves per tal de donar-los-hi més pes.

Les curses suposen beneficis per uns, però perjudicis per d’altres que veuen com molt més sovint del que era habitual fins ara se’ls talla la carretera de casa per una prova esportiva, sigui  per córrer, per anar en bici o fins i tot un rally... En general, no hi ha problema quan hi ha una via alternativa però comença a pujar la mosca al nas quan els veïns no es poden moure durant hores. És el cas de Riudaura on l’alcaldessa, Eulàlia Massana, constata que hi ha uns quants veïns cansats de les molèsties de l’increment de curses perquè es queden aïllats.

Una altra de les molèsties són les deixalles que genera aquesta competició i que els organitzadors intenten controlar. A la Romànic Extrem que es fa a la Vall de Bianya els diferents avituallaments ja no donen res embolicat amb plàstic i després de la prova hi ha voluntaris que fan el recorregut per treure cintes i altres restes. No només això sinó que si veuen algú llençant algun envàs al terra, amb la normativa a la mà el poden desqualificar.

L’irrumpció amb força de les activitats esportives als espais naturals torna a obrir el debat sobre els seus usos, no només pel dany al medi sinó també perquè alguns usos combinats poden ser perillosos, com per exemple els corredors i els caçadors.