Per sobretot de tot, uns objectius de país. És el que demanen els diferents actors implicats en la protecció dels espais naturals protegits. La Garrotxa és la tercera comarca catalana amb més espais protegits però entre Zona Volcànica i Alta Garrotxa els pressupostos públics no passen dels dos milions d’euros.

Un moment del debat a Sant Feliu de Pallerols (Joan Soler) 

El rellotge de la protecció del medi ambient es va aturar a nivell polític amb una legislació dels anys 90 que no s’ha desplegat del tot i tampoc s’ha posat al dia. Una situació que posa en risc la biodiversitat i el patrimoni natural en part també per la falta de criteris que segueixin a un objectiu de país. I és que el problema és que les finques i cases han quedat abandonades i ningú es cuidi de l’espai. Així ho ha explicat al ‘Som Aquí’ de Ràdio Olot, el secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, Joan Rovira. Un Consorci que agrupa a 1.500 propietaris forestals de tot el país.

Pressions a banda i banda

El Consorci de l’Alta Garrotxa té un pressupost de 241.000€ aprovat aquest any i el del Parc Natural és d’1,5M€. Un cop restat el personal i la infraestructura, els recursos públics que queden per la conservació de l’espai queden molt reduïts. I tot, a més, amb dubtes sobre com gestionar realitats com les puntes massives de turisme que hi ha en alguns espais naturals com és Sadernes o la Fageda d’en Jordà. El director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Xevi Puig, ha explicat que es troben amb opinions que demanen ampliar l’aparcament i d’altres que el volen reduir.

Paràlisi política

Amb els espais naturals també es coincideix amb una falta d’estructures polítiques que es fa evident en el cas de l’Alta Garrotxa, que està abandonat legalment des d’unes normes subsidiàries que no permeten ni fer un hort encara que en el seu moment hi fos. Ho ha ressaltat el que va ser president del Consorci de l’Alta Garrotxa del 2005 fins al 2011, Miquel Palomeras.

Accent als habitants i productors

Una altra via per donar vida a les zones és buscar models fora de Catalunya com a França o el País Basc on és més fàcil la venda directa. D’aquesta manera es dóna sortida a un producte fet a la zona pels seus productors sense intermediaris, un fet que aquí no es dóna i contribueix a la despoblació. Ho ha explicat Carles Santeulària, membre de l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa.

La protecció a la comarca

A la Garrotxa un 53,6% de la comarca és superfície protegida per temes de patrimoni natural i biodiversitat. En percentatge, Sant Feliu és el municipi amb més superfície amb diferents graus de protecció, seguit de Montagut i Oix, les Preses, Sant Joan, Santa Pau, Sales i Olot. A la cua hi ha Sant Jaume, Sant Ferriol i Maià.