Revisant la història de Ràdio Olot, la informació sempre hi ha sigut present d’una o altra manera i en diferents formats. Però per trobar el primer informatiu propi de la casa, ens hem de remuntar a mitjans de la dècada dels seixanta quan Bartomeu Espadalé posa en marxa Olot Actualidad, que tenia dues edicions: la del migdia i la del vespre. Era informació bàsicament local i comarcal, ja que l’actualitat de Catalunya, Espanya i el món arribava a través dels Diarios hablados en connexió amb Ràdio Nacional d’Espanya.

I és que el concepte “actualitat” en aquella època era relatiu ja que no es podia comptar amb la immediatesa d’avui. Les circumstàncies polítiques obligaven als caps d’informatius a enviar els textos de les notícies al govern civil de Girona abans de ser emeses perquè passessin la censura. Això volia dir que les notícies no es podien explicar en antena fins l’endemà. Per tant, la immediatesa no era la mateixa que ara. Un cop emeses, s’havia d’enviar una còpia del programa perquè la validessin. A diferència de les notícies, aquestes cintes tornaven amb el segell del govern.

Cap a la modernitat

A finals dels anys setanta, Ràdio Olot deixa d’emetre els espais informatius de Ràdio Nacional d’Espanya i crea una estructura molt més moderna que barreja l’actualitat d’Olot i comarca amb les princcipals notícies nacionals i internacionals.

Per fer-ho, a la sala Vayreda dels estudis del Carme hi havia instal·lat un teletip de l’agència EFE que escupia les notícies més destacades.

Del 1980 al 1983, Ràdio Olot emetia butlletins informatius cada mitja hora. A les hores en punt, el butlletí s’ocupava de l’actualitat de Catalunya, Espanya i el món. A dos quarts de dues del migdia, la informació era estrictament local i comarcal. Els  periodistes Ramon Esteban i Francesc Rubió, que varen treballar al departament d’informatius en aquell període, recorden que la informació més pròxima es trobava al carrer. “No hi havia gabinets de comunicació, trucaves el polític a casa seva”, diu Esteban. Tots dos coincideixen a dir que no es van sentir mai coaccionats per fer la seva feina i que les circumstàncies del moment i un accionariat mig públic i mig privat “li donaven molta llibertat a Ràdio Olot”, diu Rubió.

Tots dos recorden com Ràdio Olot va teixir una gran xarxa de corresponsals a les comarques gironines, a Osona i fins i tot a Perpinyà, ja que l’emissora va arribar a la Catalunya Nord durant gairebé un any després que un grup de radioaficionats instal·lés un centre emissor pirata al Vallespir. Ramon Rovira, Enric Matarrodona, Carme Coll, Josep Maria Barnils, Josep Maria Tegnier, Enric Casals, Jordi Molet, Montserrat Joventeny, Miquel Rustullet, Josep Maria Alejandre o Eduard Cid eren els corresponsals de l’època.

El 23 F, Ràdio Olot informa

A dos quarts de set de la tarda, salta al teletip l’ocupació del Congrés dels Diputats per part de la Guàrdia Civll. Era evident que era un cop d’estat i Bartomeu Espadalé, que ja era a Madrid, es desplaça a l’Hotel Palace per informar de la situació en directe. Mentre altres emissores emmudien o posaven marxes militars, Ràdio Olot va seguir informant. El cap d’informatius, Joan Casellas i el redactor Josep Maria Melció conduien el programa. Un altre exemple del valor de la seva independència. Curiosament, la Policia Nacional va custodiar l’emissora fins que es van acabar els fets.

Francesc Rubió, Ramon Esteban i Mariona Comellas eren les veus dels informatius. A finals dels 80 hi entra Esther Carreras. Juntament amb Albert Badia i Núria Riquelme varen continuar mantenint el compromís amb l’actualitat amb rigor i molta professionalitat. “Fer informatius era treballar molt i cobrir-ho tot. Era un periodisme que requeria ser present a tots els llocs on hi havia la notícia. Els plens començaven a les 10 de la nit”. És tal i com ho va viure l’Esther Carreras qui encara guarda els telèfons “de les persones que et podien faciliar informació. Et sabies de memòria els telèons dels ajuntaments, dels alcaldes i de contactes importants per facilitar-te la feina”. El ritme de vida era frenètic però es teixien relacions molt boniques. Carreras recorda com un dels fets més intensos per l’emissora el segrest de Maria Àngels Feliu pel que va suposar emocionalment i social. Ràdio Olot va ser la primera emissora en dir la notícia un dissabte a la tarda, l’endemà del captiveri.

A mitjans dels noranta, Joel Tallant i Marta Masó s’incorporen als serveis informatius que al cap de poc temps comptarien també amb Anna Diago i Neus Asin. Amb aquest equip, l’emissora va estar a la primera línia de l’actualitat no només amb la informació diària, sinó en retransmissions en directe i programes especials de tota mena, entre els quals destaquen les cobertures electorals. S’havia passat de les màquines d’escriure als ordinadors, de la Revox al minidisc i del minidisc a l’editor d’àudio. Les notícies ja no són només ràdio, també són web.

Jordi Altesa posa en marxa les xarxes socials de l’emissora, que avui ja superen els 60.000 seguidors, cosa que expandeix encara molt més el contingut informatiu. Pau Masó es converteix en l’informador de la Covid per excelència i Roger Isern i Aniol Puigvert agafen el relleu fins els nostres dies. És la crònica d’una redacció que ha fet grans coses per mantenir-se ferma i compromesa amb el rigor, la qualitat i la vocació de servei. Compromesa, sempre, amb la gent del territori.