Explica Alexandra Cuéllar i Bassols en el llibre dels 50 anys de Ràdio Olot que Ràdio Olot va néixer de l’espontaneitat d’un grup de radioaficionats que als anys quaranta, en plena postguerra, van muntar per distreure’s una estació emissora d’ona curta per intercanviar missatges amb altres radioaficionats de l’altra punta del món. Un dia, però, un d’aquests entusiastes, en lloc d’enviar salutacions a les antípodes, va posar un disc, va llegir una poesia i fins i tot va retransmetre un concert de piano. Se’ls coneixerien com el gang olotí perquè serien els artífex de la Ràdio Olot que coneixem avui.

És curiós com aquells origens s’assemblen molt a la manera d’avui de fer ràdio. Ja no calen estudis físics. Des de casa, es pot fer un espai amb la màxima qualitat. En aquella època, Eliseu Castells emetia de nou a deu del vespre amb la col·laboració del Centre Catòlic. Antoni Andrés posava música variada. Joan Macias oferia rapsòdies i tot això generava cada vegada més interès entre tots els implicats. Qui va posar la cirereta al pastís va ser el dentista Joan Fajula. Tal i com explica Alexandre Cuéllar, “l’11 de gener del 1950 va tenir la genial idea de penjar el micròfon al balcó de casa seva, que donava a la plaça Major, per retransmetre el cant dels serenos: cinc empleats municipals que a les 11 en punt de la nit, es posaven un a cada cantó de la plaça i el capità al centre i cantaven la sonsònia: Alabado sea Diós. Las once han dado. ¡Sereno! (O segons els casos, ¡nublado!)”

La màgia de la ràdio s’evidencia i s’imposa

L’endemà d’aquell 11 de gener, tot Olot n’anava ple: la màgia de la ràdio havia aparegut a la ciutat per primera vegada. El rebombori va ser tal que va arribar a l’alcalde, Pere Bretcha, qui va anar a buscar els radioaficionats per engegar una emissora de ràdio per a la ciutat. La compra de l’emissora d’ona mitjana valia 40.000 pessetes de l’època que va posar de la seva butxaca Ricard Simon. Però calien permisos. D’això se’n va encarregar l’alcalde, que era el cap local de la Falange Española i president de la Diputació provincial. Un cop aconseguit, es va crear un Patronat, tal i com marcava la llei i els locals de la ràdio es van ubicar en un racó molt petit, situats al capdamunt del convent del Carme. A les 2 de la tarda del 8 de setembre del 1951 i sense que ningú ho hagués avançat ni se’n digués res al programa de la festa major, s’inaugura oficialment Ràdio Olot amb el discurs de l’alcalde: “Ràdio Olot, de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, entra en servicio. Servicio en su sentida más íntima a la par que elocuenta. Por ello, desde aquí nos ponemos una vez más a las ´lrdenes de nuestro Caudillo y lanzamos un ¡Viva Olot! Seguido de un ¡Viva España! I així va néixer Ràdio Olot, la ràdio de la Garrotxa que enguany complirà 75 anys. Una ràdio nascuda d’un cant. Tota una premonició.