Ràdio Olot no es va legalitzar mai del tot fins el 16 de desembre del 1982 quan la Generalitat li va otorgar una concessió administrativa provisional que es convertiria en una llicència definitiva al cap de quatre anys. Així començava una de les dècades més intenses de l’emissora., que es va convertir en una referència absoluta a les comarques de Girona. Fruit d’això és el desplegament de corresponsals que l’emissora va tenir no només als pobles de la Garrotxa, sinó d’arreu de la demarcació.

Les emissions començaven a les set del matí amb Bon dia Catalunya. Després venia La ràdio de bon matí, un espai amb música i notícies cada quart d’hora. Ja llavors, existia L’Ajuntament Informa que duraria dècades. Curs de català parlat, Radiodiari. Fixeu-vos amb els noms dels programes. Estava clar que hi havia una clara vocació de fer país i de convertir Ràdio Olot en un pal de paller per tot aquell que se sentís català. Un exemple d’això era el títol que tenia l’espai informatiu Notícies dels Països Catalans en un moment en què parlar d’aquest terme no era ben vist en alguns sectors. Ràdio Olot era, doncs, una emissora independent. Una quarantena de persones feien possible una programació generalista d’un alt nivell. Les tardes les capitanejaven la Gaditos i en Pere Farjas amb Fred i calent, un magazine d’actualitat social amb transfons humorístic.

Uns nous estudis per a Ràdio Olot

Amb Josep Maria Francino a la direcció, Ràdio Olot va continuar mantenint uns índex d’audiència brillants a les comarques gironines i de referència a Catalunya. Ràdio Olot obre uns estudis a Vic des d’on no només hi havia gestió comercial, sinó també unes hores de programació pròpia i informatius. Però la mirada estava posada en deixar els estudis del Carme i traslladar-se a Can Trincheria. Francino va comptar amb l’arquitecte que va fer els estudis de Catalunya Ràdio per dissenyar els de Ràdio Olot que es van inaugurar l’any 1991. Franciono va avançar l’inici de la programació a les 6 del matí amb el despertador Els matiners presentat per Mariona Comellas i Pere Farjas. En aquest període, s’estrenen programes que avui encara es mantenen en actiu com el Trenquem el Cuc, que ha celebrat el seu quarantè aniversari i que havia tingut personatges tan emblemàtics com en Joan de Falgars.

Són d’aquesta època als serveis informatius, Ramon Esteban, Mariona Comellas i Francesc Rubió (que al cap dels anys seria director de l’emissora). Pere Farjas (La Llista Llesta), Eduard de la Penya (La Tarda és Nostra), Mariàngels Lleona (Bones vibracions), Joan Vilalta (El Nàufrag de la Nit), Joan Soler, Josep Serrat, Francesc Triola, Gaspar Hernández, Jordi Teis o els germans Pérez Martra, entre molts d’altres. Tampoc ens podem oblidar dels tècnics que malgrat no sortir en antena, feien molta feina: Vicenç Clarà, Lluís Illas, Antoni Linares, Xavier Bravo o Jordi Charles, entre molts d’altres. I no podem oblidar tampoc el Quadre de Veus de Ràdio Olot que des de feia anys adaptava obres clàssiques i produccions pròpies sota la batuta del senyor Cuéllar.