Ser pagès per canviar de vida i no per guanyar diners. El sector primari comença a notar un canvi de tendència amb explotacions més petites i d’abast personal gestionades per gent més jove. La crisi sembla que ha empès un canvi més profund.

XÈNIA SERRAT | Alguna cosa està canviant en el sector primari. És el que noten alguns dels més veterans que veuen com comparteixen camps amb persones joves que han decidit dedicar-se al camp o al seu ramat. La principal diferència entre les generacions és que, en general, els nouvinguts no busquen conrear grans extensions de terreny ni tenir un gran ramat i es limiten a petites explotacions d’abast més personal. Així ho ha explicat a Ràdio Olot, el delegat d'Unió de Pagesos a La Garrotxa, Lluís Sunyer. Sunyer considera que del sector agrari en pot viure molta gent i de forma sostenible, a més, el diner que genera es queda a casa, no és volàtil, i es va reinvertint al territori. Funciona com una cadena, i cada vegada, la societat n’és més conscient.

Per altra banda, a més dels joves que lluiten per tirar endavant les seves petites explotacions agrícoles, s’està recuperant el rebost i l’hort a casa. Sunyer reconeix que la crisi ha retornat el valor a l’agricultura i que ha posat moltes coses al seu lloc. Troba que és clau no perdre sobirania alimentària i que cal ser molt patriotes amb els productes d’aquí. De moment, encara no hi ha xifres oficials que confirmin aquest canvi de tendència. Només un 2% es dedica al sector agrari, però s’espera que la crisi hagi servit per marcar un punt d’inflexió.

Marc Muntanya, un dels joves ramaders (garrotxa.omnium.cat)

Hi ha canvis a la pagesia, però a hores d’ara els que fan el pas encara són uns “rara avis i a contra corrent”. Així se senten alguns dels joves que decideixen fer el seu projecte vital entorn a l’agricultura. Un exemple és el de Marc Muntanya, el noi de les cabres de Riudaura, que tenia molt clara la seva vocació des de sempre.

Són molt pocs els joves que decideixen apostar per l’agricultura, però els que ho fan se senten compromesos amb la seva vocació i treballen de valent. En Marc Muntanya, de Riudaura, té un ramat de cabres i, actualment, treballa amb la possibilitat d’ampliar la seva oferta i, a més de vendre la carn, fer formatges. En Marc té molt clara quina és la seva intenció i sempre ha volgut controlar l’abast del seu negoci. Es tracta d’una venda directa, sense cap tipus d’intermediari i que vol portar per ell mateix. Tot i així, reconeix les dificultats burocràtiques amb les quals s’ha d’afrontar dia rere dia.

Els joves troben estranya la seva decisió, i els propis pagesos no entenen la seva filosofia de petita agricultura.  Nota que hi està havent un canvi de tendència per part dels consumidors i que la societat, mica en mica, es va preocupant pels productes de casa, pels productes de “km 0”. Considera que no té sentit comprar productes de l’altra punta del món quan es fa el mateix i, probablement, millor, a casa.

Muntanya és només un dels exemples d’agricultors i ramaders joves.  Productes ecològics i de venta directa o amb pocs intermediaris és l’aposta que fan per a guanyar-se la vida.