Els olotins que millorin l’eficiència energètica dels seus edificis tindran avantatges a l’hora de pagar-ho. Olot serà la primera ciutat europea en implantar aquest sistema. L'EuroPACE entrarà en funcionament a partir del 2019 i als Estats Units ha creat 40.000 llocs de treball en vuit anys.

La presentació del projecte (Pau Masó)

La ciutat d’Olot posa en marxa una prova pilot pionera a Europa, i amb èxit als Estats Units, que té l’objectiu de millorar energèticament els edificis de les ciutats, però que no serà una realitat fins el 2019. Es tracta d’un programa que s’anomena EuroPACE i que vol introduir-se al continent europeu a través d’un període de prova a la Garrotxa. El projecte consisteix en oferir unes condicions financeres avantatjoses a aquells particulars o empreses que volen millorar energèticament el seu immoble. A través d’un impost variable sobre l’IBI, un tipus d’interès molt baix i sense una quantitat d’entrada establerta, es crea una alternativa als bancs. Ajuntaments i entitats privades són els responsables d’aquestes condicions. Els consistoris autoritzen el préstec i el sector privat s’ocupa del finançament. Segons l’alcalde Mia Corominas, el programa facilitarà a molts particulars i empreses l’aposta decidida per les energies renovables.

L’EuroPace facilitarà el finançament per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques, sistemes de calefacció i aire condicionat, millores en finestres i cobertes o la instal·lació de sistemes d’aïllament. La posada en marxa del projecte no serà fins el 2019 quan l’Ajuntament d’Olot i els estaments europeus amb la complicitat del sector privat, treballarà per la seva implantació. Ariadna Villegas és la gerent de Dinàmig Garrotxa.

El programa PACE porta 8 anys implantat als Estats Units i ha permès la rehabilitació energètica de 148.000 llars. Una altra punta de llança del programa és la tasca laboral. A Amèrica s’han creat 40.000 nous llocs de treball. A la Garrotxa, s’espera que l’EuroPACE permeti seguir amb els bons resultats obtinguts i aconsegueixi reduir les emissions de CO2 dels edificis, la segona principal font d’emissions de carboni a la comarca després del transport.