Ràdio Olot enceta la dècada dels noranta amb la inauguració dels nous estudis de Can Trincheria. L’emissora comptava amb les últimes novetats tecnològiques de l’època. A la ràdio sonava encara La Ràdio Sensació, una radiofórmula que va marcar tendència a la ràdio gironina. Es completava amb informatius i alguns programes propis com El Fil Cultural, Dissabte Apte o l’Ajuntament Informa, a banda de programes musicals temàtics com Catalunya Música i Dansa de Miquel Serrat que sempre ha estat difonent per la ràdio el món sardanista. Esther Carreras, Albert Badia i Núria Riquelme porten els serveis informatius i el director de l’època, Joan Bril·li, recupera el Quadre de Veus de Ràdio Olot amb l’Alexandre Cuéllar al capdavant. D’aquesta època en són obres com Solidud de Víctor Català.   

Amb el nomenament de Francesc Rubió com a director, Ràdio Olot obre partes i dona la benvinguda, de nou, a vells col·laboradors que, per diversos motius, havien abandonat l’emissora. L’objectiu era enriquir la programació amb contingut de proximitat d’interès per Olot i comarca. Es fa foc nou amb les incorporacions de  Joel Tallant, Núria Mayà, Marta Masó, Neus Asin o Anna Diago qui des dels serveis informatius donarien nous aires a l’antena.

D’aquella època són recordats programes com el magazin matinal El Millor Dia presentat per Pere Farjas que incloïa seccions com el Saps què m’han dit? de Gaditos Farjas, especialitzat en la crònica social. La Via Làctia, de Kim Domene o Crema de Menta amb Narcís Corominas eren alguns dels programes de la franja nocturna. Es va recuperar el Cilindrada de Jordi Sellas i fins i tot el veterà Joan Grau tenia una secció que es deia El bon dia de Joan Grau on feia una columna d’opinió. Martí Gironell s’encarregava del Tauleta de Nit i també del magazine del cap de setmana. Durant aquella etapa, tenien gran èxit programes com el Fil Directe amb l’Alcalde on els oients traslladaven les seves queixes als alcaldres de la ciutat o les maratons que als volts de Nadal es feien a favor de Càritas subhastant diversos obsequis i que van recaptar una gran quantitat de diners. La ràdio, va tornar als seus origens i a reconnectar amb l’audiència més pròxima.

Ràdio Olot tanca la dècada amb la creació de dos grans projectes: Olot Televisió i Ona Catalana.

La ràdio als 2.000

Ràdio Olot havia iniciat a finals dels noranta una important transformació tecnològica cap a la digitalització dels seus processos. La maquinària pesant dels últims anys havia anat donant pas als ordinadors per fer la continuitat i la gestió diària de l’emissora. Eren moments de reptes i l’any 1998 Ràdio Olot ja havia començat a treballar conjuntament amb Ràdio Costa Brava, Ràdio Pirineus, Ona Girona i Ràdio Ripoll en la creació d’una cadena a escala gironina. Seria l’embrió del que més tard seria Ona Catalana, un projecte per a tot el país. Josep Puigbó i Bartomeu Espadalé varen liderar el projecte des d’Olot amb un total de 24 emissores. La informació elaborada pels serveis informatius de l’emissora garrotxina surt per tot el país i la programació es nodreix de continguts d’abast nacional. A més, Ràdio Olot també aporta a aquella programació generalista el Trenquem el Cuc de Josep Guix a tot Catalunya i professionals com Xavier Roca amb La Lletra Petita. Més enllà dels espais de cadena, Ràdio Olot manté la línia de fomentar la producció pròpia amb un fort arrelament al territori. D’aquella època en destaquen programes com Com Olot Enlloc, presentat per Francesc Rubió i que comptava amb la col·laboració de Danésjordi, Rafel Griera, el Bisbe de la Garotxa i Pere Masmitjà. Arrenquen espais emblemàtics de la casa com Sessió Contínua, presentat per Jordi Teis i Neus Asin, que encara avui continua i Tots som pop de Jordi Sellas.

Els cinquanta anys de Ràdio Olot

Els 2000 començaven amb la celebració dels 50 anys de Ràdio Olot. Es van celebrar desenes d’actes i es van fer programes especials i espais en directe per celebrar una efemèride que va servir perquè qui havia fet possible Ràdio Olot es retrobés al cap dels anys.

La ràdio batega mirant el futur

A partir del 2004, Ràdio Olot arrenca una nova aventura en solitari mantenint la proximitat que li ha donat tants èxits. Cal fer una ràdio competitiva adaptada als nous temps, que tingui viabilitat i que connecti amb l’oient. És per això que neix el programa 5’+ presentat per Joel Tallant i Neus Asin. L’espai era un morning show on hi havia música, informació, entreteniment, concursos i fins i tot felicitacions i bromes telefòniques que van espantar a més d’un. Durant la resta del dia, s’aposta per la radiofórmula, la informació i espais que encara avui es mantenen en antena com el Sessió Contínua, el Trenquem el Cuc, Ritmes de Catalunya, Cocodril Club, L’Ajuntament Informa o el Fil Directe. A més, es recuperen les retransmissions esportives de la Unió Esportiva Olot i s’aposta per donar en directe els principals esdeveniments que es produeixen a la comarca, donant especial atenció als esports. La programació permet reconnectar amb una audiència cada cop més fragmentada per l’arribada de les noves tecnologies, la universalització de la ràdio i els nous reptes. L’emissora comença a emetre per Internet, és present a les xarxes socials i els seus continguts són cada vegada més transversals. La ràdio ja s’escolta a través dels telèfons mòbils, la televisió i a través de l’ordinador i, si no és per algun programa en directe, ja no cal escoltar la ràdio en aquell moment perquè els continguts es poden consumir a la carta i en qualsevol moment del dia. I Ràdio Olot és present en tots aquests reptes de futur, amb les piles carregades, amb tota la força per encarar un futur esperançador. Perquè Ràdio Olot sempre sobreviu, la ràdio manté sempre la modernitat que l’ha feta gran.

La pandèmia torna a reunir les famílies al voltant de la ràdio

El 13 de març del 2020, el govern central obliga tothom a quedar-se a casa a causa del coronavirus, una pandèmia sense precedents en temps moderns. L’equip de professionals de Ràdio Olot es va mobilitzar perquè oients i clients tinguessin en tot moment la màxima informació del que estava passant en uns moments tan combulsos. L’estació central de l’emissora es va situar a la plaça Clarà 10, 6è, 2a. Era on vivia en Joel Tallant, director de l’emissora. Des d’allà s’emetien tots els continguts que la resta de personal elaborava des de casa seva i que se servien en directe gràcies a les plataformes poc conegudes fins aquell moment com el Zoom. Va ser tota una experiència que va demostrar que la ràdio és tan versàtil com les adversitats la obliguin a ser. En Pere Farjas, la Neus Asin, en David Planella i un seguit de col·laboradors entraven en directe cada dia. L’encarregat de la informació era en Pau Masó, l’únic que trepitjava els estudis de l’emissora. Mai abans s’havia fet un desplegament com aquell. Arrel de tot això, Ràdio Olot va rebre un premi Carles Rahola del Col·legi de Periodistes per la cobertura informativa d’aquell període. Un fet destacat és que els oients que no podien sortir de casa es van tornar a reunir al voltant del transistor per saber què deia la ràdio.