El Centre de Reproducció del Cranc de Riu Autòcton d’Olot multiplicarà per deu la seva producció. És l’únic que treballa a hores d’ara a Catalunya i es vol actuar en aquelles rieres on encara no hi ha el cranc americà.

Una femella de cranc de riu autòcton (Jordi Altesa)

JORDI ALTESA | No es tracta de guanyar la batalla a aquesta espècie invasora sinó evitar de perdre-la del tot. Fa 10 anys que està en marxa aquest centre a Olot i ara s’ha fet una inversió de 23.000€ per instal·lar uns filtres que eliminen els patògens que feia que molts dels ous de cranc no arribessin a néixer. Temps enrere ja es va haver de recórrer a aigua subterrània específica perquè els crancs americans infecten l’aigua amb una malaltia que acabava amb els autòctons. L’enginyer del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Joan Montserrat, ha detallat que esperen que la producció ara pugui "multiplicar-se per 10 i créixer encara més". Els primers exemplars s’alliberaran aquest estiu a vuit sectors de les conques del Fluvià, el Ter i la Muga on encara no hi hagi cranc americà o sigui difícil que hi arribi. Si la producció creix no descarten repartir aquests crancs de piscifactoria a altres rieres de Catalunya.

El cranc, una altra espècia protegida

El cranc és tan sols una de les espècies invasores que hi ha a aquestes conques fluvials. El programa que porta per nom LIFE Potamo Fauna vol conservar també la nàiade allargada, la tortuga d’estany, el barb de muntanya, els cargolets, la tortuga de rierols i diversos amfibis.

Fa 10 anys que va obrir aquest Centre de Recuperació del Cranc de Riu Autòcton al Molí de les Fonts, una antiga piscifactoria que té 21 estancs de diferents mides i amb 400 metres cúbics d’aigua. Entre els sectors que es preveu reforçar aquest estiu amb població autòctona sortida d’aquest centre ubicat a la zona de la Moixina d’Olot són l’Alta Garrotxa, la Zona Volcànica, les Riberes de l’Alt Ter, el riu Fluvià o el Llèmena.