Suma els mateixos punts que tenia a la 21a jornada del curs 2012-2013 i, com fa quatre anys exactes, també en té 15 de marge amb el primer equip que no jugaria el play-off.

L'última victòria, al camp del Júpiter (Isaac Planella)

L’Olot gairebé calca els passos que va seguir la temporada 2012-2013, en què es va proclamar campió de lliga i va aconseguir pujar a Segona B. Comparant la classificació actual amb la que hi havia fa quatre anys després de la segona jornada de la segona volta, ens trobem més d’una coincidència: la primera, que l’Olot és líder amb 49 punts; la segona, que la lliga és cosa de dos (ara, Olot-Peralada i, aleshores, Olot-Cornellà), i la tercera, que la distància amb el primer equip que no jugaria la promoció d’ascens és de quinze punts (ara, és el Terrassa i, aleshores, era el Figueres). Un dels jugadors que ja va viure aquella trajectòria, el capità, Abel Solé, destaca la puntuació i la rivalitat amb el Peralada. Pronostica que es mantindrà igualada fins a final de temporada.

El Peralada, que va perdre diumenge contra l’Europa, és el Cornellà de la temporada de l’ascens a Segona B. No només és segon classificat, sinó que també ho és havent marcat més gols que l’Olot (ara, tres més; fa quatre anys, el Cornellà en tenia dos més). Això sí, la diferència més important entre les dues temporades són els gols en contra que ha rebut l’equip olotí; fa quatre anys, n’havia encaixat deu menys que ara. Tot i això, el 2017 ha començat amb dos partits amb la porteria a zero: 1-0 contra l’Ascó i 0-1 contra el Júpiter. Diumenge, Olot-Santfeliuenc.