En la carpeta d'aquest dimarts analitzem una des les principals estructures d'estat per teixir les bases d'un país: la hisenda. La Generalitat i les quatre diputacions ja van crear, l'any passat, l'embrió de la hisenda catalana: Tributs de Catalunya. Un ens que va néixer amb 53 oficines arreu del territori i amb la voluntat d'acabar amb la dependència financera.

Joan Iglesias (ACN)

Un dels pals de paller de tot estat és la hisenda, una hisenda pròpia que en permeti l'autogestió. És de la hisenda d'on sortiran els mitjans per poder garantir un estat del benestar, passant per l'educació, la sanitat o la cultura, entre moltes altres qüestions. El director del programa per a la definició d'un nou model d'Administració Tributària de Catalunya i autor del llibre 'Una hisenda a la catalana', Joan Iglesias, ha assegurat a Ràdio Olot que a Catalunya, d'hisenda, ja n'hi ha, el que faria falta, en cas que el territori esdevingués un estat, és un sistema fiscal, és a dir, el conjunt de regulacions amb les institucions corresponents, que haurien de fer possible que la riquesa que es genera sigui recaptada, vagi al pressupost i es retorni a la societat en forma de despesa.

Segons Iglesias, el sistema fiscal espanyol no funciona perquè la hisenda s'ha deixat d'entendre com una responsabilitat comuna i compartida, una concepció que Catalunya hauria de capgirar. L'esforç per aconseguir aquest canvi de mentalitat l'han de fer les autoritats fiscals, perquè la majoria de la ciutadania compleix la llei. Per tant, assegura que els responsables que el sistema funcioni, o no funcioni, són les autoritats fiscals i no pas la gent.

Tots els sistemes fiscals del món tenen una taxa de frau, però els sistemes que funcionen bé tenen una taxa baixa, i els que funcionen malament, la tenen més elevada. Una de les principals crítiques d'Iglesias és que aquest balanç, calcular la taxa de frau, el tax gap, del sistema espanyol, no s'ha fet mai encara per saber si funciona bé o no.