De principal proveïdor de cacau en pols de Catalunya a res. L’antiga xocolateria Las Comas d’Olot ha acabat finalment la seva agonia judicial 7 anys després de fer suspensió de pagaments. Els treballadors i els seus advocats coincideixen en que l’empresa es va ensorrar per la mala gestió dels seus últims responsables.

JORDI ALTESA | Ara mateix, “Las Comas”  ha quedat com un record per les xocolates i altres derivats del cacau. Va ser el 2007 quan els propietaris van decretar la suspensió de pagaments, però no ha estat fins fa uns dies que el jutjat mercantil de Girona n’ha marcat el final amb el que es coneix com a “liquidació per consumpció”. Un terme legal que va a dir que ja no queda res per vendre i que qui hagués de cobrar, ja no ho farà. Un final que segons l’advocat d’una part dels treballadors, Jordi Coma, va lligat "a una mala gestió".

Una situació que Coma diu que no és única i passa quan inversors entren en un mercat molt específic com és el de l’alimentació. Un cas que s’ha repetit també a empreses emblemàtiques com Galetes Birba, de Camprodon.

El tancament de Las Comas no va sorprendre als treballadors que duien més de 5 mesos sense cobrar. A l’hora d’assenyalar culpables, la delegada sindical de Comissions Obreres, Teresa Esquena, coincideix també en que en la seva recta final l’empresa no va tenir uns bons gestors. Per això, als treballadors el tancament no els va agafar de nou.

L’empresa va quedar-se sense fer les inversions necessàries durant molts anys. Tot i això, tenia un endeutament que feia fins i tot impossible trobar un comprador o que els mateixos treballadors se la quedessin. Al final, el propietari de les naus de l’avinguda Girona els va acabar desnonant per impagament del lloguer durant més d’un any i mig.

La història de Las Comas ja és centenària. Va ser el 1910 quan Rafael Comas, de Castellfollit de la Roca, va començar el negoci de manera tímida amb teules de xocolata. Seria el 1948 quan, un cop adquirida per Josep Canadell, que començarien nous productes com el cacau en pols. Més endavant s’afegiria un accionista francès que li posaria un nou cognom “Las Comas – Cémoi”. El 1975 l’empresa va fer el seu gran salt amb Jordi Gussinyé com a accionista de referència i llençant un producte molt innovador pel moment: els torrons de xocolata. 

En els seus bons moments tenia 40 treballadors que en èpoques prèvies de Nadal creixia encara més fins als 60 o 70. “Las Comas” va ser el principal productor de cacau de Catalunya i feia una xocolata apreciada i encara recordada. Tot i que les màquines eren tan velles que moltes no es van poder vendre, la marca sí. Ara mateix el nom comercial de “Las Comas” és propietat d’un empresari valencià.

Tot i no produir des del 2007, “Las Comas – Cémoi” manté oberta una primitiva pàgina web on es poden veure productes com la xocolata Bitter cruixent, els bombons Insbruck o els turrons dietètics. Records dolços per una història que ha deixat, als seus treballadors i a tota la ciutat d’Olot, un regust amarg.