El Consorci de l’Alta Garrotxa ha encarregat un estudi per saber l’efecte del barranquisme en els ecosistemes de rieres i rierols. La pràctica d’aquest esport ha anat creixent i ara volen estudiar els efectes que pot tenir per en una flora molt dèbil. La intenció és saber si cal regular la pràctica.

L’Alta Garrotxa està plena de barrancs generats pels mateixos salts d’aigües de rieres i rierols. Des d’una roca, i amb aigua i aire a l’entorn, hi ha uns biofilms, que són uns hàbitats molt dèbils de petits animals. Ara, la pràctica del barranquisme ha anat creixent segons el Consorci que regula l’espai i han encarregat un estudi per veure els efectes que té el descens de barrancs en aquesta flora. Segons el responsable de l’ens, Francesc Canalias, fins ara no havien estudiat l’impacte i s’haurà de buscar l’equilibri entre protecció i barranquisme.

L’Alta Garrotxa té, per orografia, molts barrancs. Això es deu a que és capçalera de molts rius i rieres... algunes hi són de manera permanent i d’altres estacionals. L’erosió del sistema càustic fa que el bicarbonat es vagi desfent. L’estudi busca saber l’alteració del barranquisme en aquests espais.

Canalias ha explicat que l’estudi s’ha d’acabar aquesta setmana i esperen tenir a partir del setembre una primera conclusió. Tot i això, creuen que caldrà fer un seguiment més llarg abans de poder prendre mesures. L’estudi fet per l’empesa Galanthus ha comptat amb l’ajuda del grup de suport de muntanya dels Agents Rurals. La xarxa fluvial de l’Alta Garrotxa inclou la capçalera de la Muga i els afluents del marge esquerra del Fluvià.