El Departament de Justícia ha anunciat aquest dimecres que reformarà la llei perquè els veïns d’un pis ocupat puguin instar el desallotjament judicial si s’hi detecta activitat delinqüencial o si els seus ocupants alteren la convivència de l’edifici, sempre que l’habitatge sigui propietat d’un gran tenidor. La comunitat haurà de demanar primer al propietari de l’immoble que ho denunciï, i si en el termini d’un mes no ho ha fet, els veïns estaran legitimats a demanar al jutge el desallotjament. Aquesta facultat també la tindran els ajuntaments. La modificació de la Llei de l’Habitatge també permet multar els grans tenidors que no actuïn si tenen pisos ocupats conflictius i se’ls podrà obligar a cedir l’habitatge a ús social. L’alcalde d’Olot, Pep Berga, celebra la decisió.

Segons la Consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, actualment el termini mitjà d’execució d’un desnonament és de vuit mesos des que s’interposa la demanda judicial. També serà en el tràmit judicial quan el jutge decidirà si l’activitat denunciada pels veïns mereix el qualificatiu d’activitat delinqüencial o de pertorbadora de la convivència i, per tant, si autoritza el desallotjament. Per decidir-ho prendrà en consideració les proves, testimonis i documents que els veïns o l’ajuntament hagin presentant, com en qualsevol judici de desnonament. Pep Berga remarca que serà una solució a un problema recorrent a Olot.

Pep Berga també ha explicat que ha convidat a la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, per tractar els problemes que pateix la ciutat. Actualment a Olot, hi ha uns 160 habitatges ocupats, dels quals un 30% són ocupacions incíviques.

Segons dades de la Generalitat, un de cada quatre pisos ocupats, s’hi realitza alguna mena d’activitat delinqüencial, generalment relacionada amb el tràfic de drogues. El Departament de Justícia ha recordat que l’any passat es van rebre 7.300 denúncies per ocupació als jutjats catalans.