L’equip de govern no ha especificat el nombre d’habitatges, però assegura que està negociant amb diferents organismes perquè en posin paquets en joc. Un cop es faci realitat, l’Ajuntament també té la intenció de destinar-ne uns quants a lloguer social. Per altra banda, el regidor d’habitatge assegura que els 11 expedients que es van iniciar a principis d’estiu segueixen fent passos. 

Els bancs són alguns dels grans propietaris de pisos buits a la ciutat (Pau Masó) 

L’optimisme i l’esperança ha entrat a la regidoria d’habitatge de l’Ajuntament d’Olot. Tot i que encara no hi ha res tancat, des de l’equip de govern confien que aviat es desbloquejaran alguns dels centenars de pisos buits que hi ha a la ciutat. Aquests habitatges són propietat de bancs, organismes nacionals o privats. Un dels actors que més pisos controla a la capital d ela Garrotxa és la Sareb, la societat que estatal on van a parar els pisos d’entitats bancàries nacionalitzades o en reestructuració. L’alcalde d’Olot, Mia Corominas, diu a aquesta emissora que hi ha negociacions avançades amb aquest organisme per desbloquejar alguns dels 400 pisos que té a la ciutat.

Una part a lloguer social

Des de l’equip de govern es preveu que alguns dels pisos que s’alliberin vagin a lloguer social. Corominas no es mulla en quantitats, però assegura que no seran tots, ja que l’objectiu és alliberar immobles.

Els 11 expedients avancen lentament

A part de les negociacions que està portant a terme l’Ajuntament, des de la regidoria d’habitatge també se segueix treballant amb els expedients per sancionar entitats bancàries i expropiar 11 pisos buits de la ciutat. El regidor, Jordi Alcalde, diu que ja s’ha comprovat que en cap d’ells hi viu ningú i el següent pas és comunicar-ho.

El regidor d'Habitatge, Jordi Alcalde, i la directora de l'Oficina d'Habitatge, Míriam Paredes (Pau Masó)

Els 11 expedients no tenen terminis, ja que queden molts passos previs per aconseguir fer realitat l’expropiació. Actualment a Olot es calcula que hi ha més d’un miler de pisos buits. La meitat d’aquests estarien en mans dels bancs i una cinquena part tindrien l’acreditació de la Generalitat.