El zelador de la Caritat d’Olot, Joan Vila, manté la seva declaració d’onze assassinats. En el judici que ha començat avui a l’Audiència de Girona, Vila ha explicat que les va matar perquè totes les seves víctimes patien i que ho havia fet perquè les havia vist malament.

JORDI ALTESA | Joan Vila ha declarat aquest dilluns a la tarda a l’Audiència de Girona durant més de dues hores on ha donat voltes sobre els mateixos motius que el van portar a acabar amb la vida d’onze ancians del geriàtric d’Olot on treballava. En resum: no considera que hi hagués res dolent en el que feia. Després ha matisat que moralment no feia res malament però que sí que estava malament a nivell legal.

Tot i els dubtes previs, Vila ha acabat contestant a totes i cada una de les preguntes que li han fet els advocats on s’ha mantingut amb la seva confessió d’onze assassinats. A preguntes del fiscal ha repassat cas per cas, mort per mort, com van ser les seves actuacions i sempre ha insistit en el mateix: que els volia evitar l’agonia. En un moment concret Vila ha expressat d’una manera cruel el seu punt de vista sobre el que feia: creia que les víctimes estaven millor mortes que vives.

El que no ha quedat tan clar és quan el fiscal li ha demanat què el va portar a canviar els seus mètodes d’assassinat. Recordem que al principi matava amb dosis d’insulina, còctels de barbitúrics però la última setmana va subministrar lleixiu i salfumant a les 3 persones que va matar en sis dies. Vila ha admès que no podia entrar a l’habitació de La Caritat on es guardaven els fàrmacs.

Una altra de les declaracions que ha fet és que la mort d’una seva tieta per culpa d’un càncer de mama quan ell tenia 14 anys l’ha portat a no poder suportar quan veu algú patir. Vila també ha explicat que duia 20 anys anant al psiquiatra que li havien diagnosticat depressió i un trastorn obsessiu-compulsiu.

Tot això després que aquest matí les parts hagin presentat les seves conclusions provisionals on hem sentit el fiscal del cas, Enrique Barata. Barata ha volgut deixar molt clar que Vila no era un malalt mental i que en tot moment sabia el que es feia i ha insistit fins i tot que sabia el que feia abans, durant i després de les morts.

Barata ha acabat dient que si considerava que actuava bé no hauria fet aquestes actuacions d’amagat de tothom. En la mateixa línia s’han mantingut les acusacions de les famílies. Els tres advocats que representen les onze famílies insisteixen que escollia de manera aleatòria les víctimes, que sabia el que es feia en tot moment i que en cap cas hi havia bondat i misericòrdia. Un d’ells, Jordi Coma, insisteix que la Caritat podia haver fet més per evitar els crims. Finalment Monguilod ha explicat que a partir d’ara s’ha de fer tàbula rasa ja que ara s’ha de provar tot de nou.

Aquest dimarts comencen les primeres declaracions de testimonis amb un total d’onze persones al llarg del dia.