Aquests dies s’han complert 70 anys del desembarcament de Normandia, una data clau en la història de la Segona Guerra Mundial i que va ser un pas de gegant per a la victòria aliada. Una persona, que només havia fet teatre un estiu a Olot, va fer el paper de la seva vida en aquest conflicte per canviar el curs de la història.

JORDI ALTESA | La història és prou sorprenent per ser obra de l’escriptor suec Jonas Jonasson: com el fill d’un olotí i una granadina va acabar prenen el pèl als nazis dient-los que el desembarcament de Normandia era una enganyifa. Garbo pels anglesos, Aravel pels alemanys i Joan Pujol Garcia de veritat, només havia fet teatre un dels estius que passava a Olot, com recordava ell mateix en el programa “Identitats” de TV3, del 1984, presentat per Josep Maria Espinàs. Explica Pujol que el seu pare els va inculcar plantejaments democràtics i de respecte a les opinions divergents, a més d’un sentiment catalanista. El pare del contraespia que clavaria un gol per l’esquadra als nazis era un empresari nascut a Olot que es va casar amb una dona de Granada. La casualitat va voler que el català que més faria per acabar la Segona Guerra Mundial naixés el 1914, just quan començava la primera Gran Guerra. Un final del conflicte que va precipitar... sense haver disparat ni un sol tret.

Fent-se passar per un fervorós antisemita i partidari de la causa nazi, va començar a fer treballs pel Tercer Reich, després de que els anglesos rebutgessin la seva ajuda per exemple a la BBC o en temes culturals.. Des de Lisboa, amb una guia del Regne Unit i poca cosa més, va enviar 3 missatges als nazis fent-los creure que ja havia travessat a Anglaterra, quan no havia sortit de la Península Ibèrica. La seva intenció però era actuar d’espia doble. Aleshores va passar de ser Aravel a Garbo.

L’engany als nazis que havia fet a Lisboa era només una broma al costat de la gran mentida que vindria. Fent l’actuació de la seva vida Pujol els va assegurar que el desembarcament de Normandia era una farsa ja que el real seria dues setmanes després a Calais, una informació que l’equip militar de Hitler es va ben empassar. Això va facilitar el desembarcament aliat que va ser punt d’inflexió en la seva victòria a la Segona Guerra Mundial. Tot i haver pres el pèl descaradament amb el Dia D, els nazis encara li van donar la Creu de Ferro: la seva màxima distinció pels serveis prestats quan en realitat, Garbo els havia cavat la seva pròpia tomba. Per protegir-se va fingir la seva mort el 1949 però algú li va seguir la pista i el món va descobrir un dels noms claus de la història i probablement el d’un dels catalans que ha jugat un paper més destacat en la història i que moriria, ara de veritat, el 1988 a Veneçuela.