Que la nova variant de Les Preses no causi inundacions quan hi hagi forta tempesta ha estat un dels estudis principals que s’ha fet amb el nou traçat. Ho ha dit a Ràdio Olot l’alcalde de Les Preses, Pere Vila, en resposta a un dels temors expressats per Unió de Pagesos.

Les Preses a vista d'ocell. 

JORDI ALTESA | El llistat de queixes del sindicat agrari amb la variant té 3 punts: que no se’ls ha consultat, que es perden algunes de les terres més fèrtils de Catalunya i que el projecte farà que la Vall no pari l’aigua i aquesta baixi en tromba cap a Olot. Sobre aquest darrer punt l’alcalde de Les Preses, Pere Vila, ha volgut deixar clar que no només s’ha treballat per evitar-ho sinó que fins i tot ha assegurat, en declaracions a Ràdio Olot, que ha estat l’estudi principal que s’ha fet. Per això hi haurà especials mecanismes de protecció per als 3 municipis afectats.  Tot i que el traçat d’aquesta variant no passa per Olot, la capital de la Garrotxa sí que n’és part afectada per l’orografia del terreny. Ara, quan hi ha precipitacions importants, l’aigua es queda estancada a la plana i evita que vagi baixant fins a la capital. El temor que va expressar Unió de Pagesos era que, amb la variant feta, la plana no frenés l’aigua i hi haguessin problemes als dos pobles i a Olot cada cop que plogués molt. Per això ha explicat que des de Les Preses i la Vall d’en Bas s’ha insistit especialment en aquest punt.

Sobre el fet de que no s’hagi consultat per exemple a Unió de Pagesos, Vila diu que amb aquest projecte han fet al revés del que se sol fer en aquest tipus d’obra. És a dir, que abans de treure’l a exposició pública, han volgut estudiar afectacions. Els pagesos, i la resta, hi podran dir la seva aleshores. L’alcalde de Les Preses també creu que el projecte seleccionat és el més idoni donat l’escenari actual. Segons ha explicat, va ser el mateix Departament de Territori i Sostenibilitat el que va descartar opcions com les de fer-la soterrada per la Marboleny. En la seva darrera visita a Olot, el conseller Santi Vila es va referir a aquests projectes com a “faraònics” i inassolibles a nivell econòmic