La construcció del túnel de Bracons és un camí llarg. El 3 d'abril del 2009 s'inaugurava una obra després d'una trentena d'anys de negociacions i polèmica. La defensa del territori i la transformació social van estar en peu de guerra durant dècades. Finalment, Bracons s'obra amb matisos respecte al projecte inicial. Enrere queden lluites, arguments, veus i testimonis que defineixen una infraestructura que ha marcat el futur de dues comarques. 

Tots els representants polítics de Bracons durant la inauguració del Túnel el 3 d'abril de 2009 (Agències)

Abans del Túnel de Bracons, la Garrotxa i Osona estaven connectades per tres vies diferents: el coll d’Uria, els túnels de Capsacosta o la collada de Bracons. En tots els casos el trajecte suposava una hora de camí.

Ens situem 34 anys enrere, el 1985. En aquell moment s’aprova el Pla General de Carreteres que planteja la construcció d’un eix viari entre Osona i la Garrotxa. Aquest plantejament es vincula amb la construcció de l’Eix Transversal i se sondeja que passi per la Garrotxa. Finalment, pel cost econòmic i mediambiental s’opta pel traçat Vic-Santa Coloma-Girona. Això fa que la connexió Vic-Olot es faci esperar uns 10 anys.

Primer projecte i primeres discordances

El 1994, uns deu anys després de refusar que l’Eix Transversal passés per la Garrotxa, es presenta el primer estudi informatiu per connectar la Garrotxa amb Osona. Es tracta d’un traçat de 36 quilòmetres que connectaria Olot amb Manlleu a través d’una carretera que tindria un túnel sota el coll de Bracons.

El primer dibuix de Bracons ja va fer alçar veus contràries. Es va formar la Comissió d’Entitats contra el Túnel de Bracons, el que seria l’embrió de “Salvem les Valls”. A través d’aquesta plataforma les entitats van protestar per l’impacte ambiental que suposaria la nova carretera per les serres de Milany, Collsacabra i Santa Magdalena i Puigsacalm. A més també deien que posava en risc la plana agrícola de la Vall d’en Bas.

De la mateixa forma que ja sonaven veus discordants, també se sentien opinions a favor. Diverses associacions d’empresaris com la Cambra de Comerç, la Federació d’Organitzacions Empresarials de la Garrotxa o el Consell Empresarial d’Osona van mostrar el seu suport a l’obra.

La polèmica també va arribar a l’àmbit polític: CiU i PP defensaven el projecte, mentre que ERC i ICV s’hi oposaven. Al mig hi havia el PSC que hi sospesava matisos: creia necessari aplicar mesures per evitar el pas de vehicles pesants i de llarg recorregut.

Finalment, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat desestima el projecte després d’estudiar les al·legacions presentades.

Una de les protestes del moviment Salvem les Valls (Salvem les Valls)

Un nou projecte que tindrà èxit

Tres anys després d’aturar el primer projecte de Bracons, la Generalitat en presenta un de nou valorat en 215 milions. Aquest s’acaba aprovant l’any 2000.

La diferència respecte al projecte fracassat del 1995 és la incorporació de diferents trams que s’alternen, de dos, tres o quatre carrils.

El 2002 es posa fil a l’agulla amb la construcció del traçat de Manlleu a Torelló. Un any més tard comença la connexió més important: Torelló-Vall d’en Bas. Aquest tram incloïa un petit tros d’autovia, de dos carrils per banda, que més endavant s’acabarà corregint.

Imatge de les obres de Bracons (Territori Scot)

S’aturen les obres. Es replanteja el projecte

Les eleccions del 16 de novembre del 2003 canvien el panorama polític català. Després de 23 de govern de Jordi Pujol, el PSC guanya els comicis i Maragall governa amb ERC i ICV amb la fórmula del tripartit.

Aquests canvis frenen les obres de Bracons que ja estaven en marxa. El tripartit decideix estudiar el futur del projecte. Recordem que ERC i ICV hi estaven en contra abans d’entrar al govern. De fet, representants de les dues formacions participen en algunes de les multitudinàries excursions que organitza el moviment Salvem les Valls.

Després de mesos de debat, el març del 2004 ERC i ICV cedeixen i la Generalitat decideix continuar el projecte de Bracons. Ho fa, però, amb mesures importants per reduir l’impacte ambiental i paisatgístic. El canvi més significatiu és que la carretera passa a ser intercomarcal i així s’evita que sigui utilitzada per vehicles de llarg recorregut. Això fa que també es reconverteixi el tram de quatre carrils a tres. D’aquesta manera les obres es reprenen durant l’any 2005.

Imatge de les obres de Bracons (Copuno.com)

La Garrotxa i Osona queden connectades, tres dècades després

Finalment, el 3 d’abril del 2009 s’inaugura el tram entre Torelló i la Vall d’en Bas que donava continuïtat al traçat de Manlleu a Torelló que s’havia inaugurat set anys abans. S’acabava un projecte que va costar 110 milions d’euros més del previst, on hi van treballar 3.000 persones i que va suposar 6 anys d’obres i tres dècades de batalla política. Aquell divendres 3 d’abril es posa en funcionament la infraestructura sota una gran expectació mediàtica.

Aquell dia, quedaria guardat a la memòria de tots els garrotxins i osonencs. Les dues comarques, els dos territoris i les dues societats que les configuraven, començaven una nova realitat. Era el final d’una llarga història social, política i polèmica. Aquell 3 d’abril s’acabava un llarg camí de negociacions i obres i començava un futur expectant.

Escolta el reportatge sencer de la història de Bracons

El túnel en l'actualitat (ACN)