L'eruga del boix ha estat una de les pitjores enemigues de la zona natural de la Garrotxa dels últims anys. Una plaga que va arribar de cop i de forma incontrolada sense poder-hi fer res per salvar milers de boixos. A la Garrotxa va destruir molta zona boscosa on no hi havia cap impediment que frenés el seu desenvolupament. Això va provocar una crisi que a hores d'ara sembla que està fent els primers passos de la recuperació, on això sí, molts exemplars ja no es poden salvar perquè són totalment irrecuperables. El director del SIGMA és Francesc Canalias en declaracions al 5 minuts més de Ràdio Olot.

En un inici es tenia la hipòtesi que l'eruga no atacava a zones de més de 1000 metres d'altitud, fet que va quedar desmentit quan va passar de la Garrotxa al Ripollès i a comarques del nord de Catalunya. Una plaga que ha obligat a fer un tractament diari als exemplars com els del Parc Nou d'Olot. I quina és la realitat de l'ergua del boix a dia d'avui?

Als boixos morts se'ls deixa com a fusta morta per un interès de biodiversitat, important per a l'ecosistema del territori. S'espera que l'eruga del boix no torni a fer el mal que ja ha causat als boixos de la Garrotxa.