En directe
Generació d'èxits
amb Ràdio Olot

La Garrotxa ha perdut més de la meitat de les oficines bancàries que tenia el 2015

En total la comarca ha passat de 41 a només 17. Qui més n’ha tancat ha estat el BBVA, seguit del Banc Popular i La Caixa
Pau Masó | 7 d'abril de 2022
La Garrotxa ha perdut més de la meitat de les oficines bancàries que tenia el 2015

Foto: Pau Masó


Els últims anys els pobles i ciutats han viscut una sagnia de caixers automàtics i oficines bancàries. El fenomen s’ha donat a tot el país, però ha estat més accentuat en comarques lluny de l’àrea metropolitana com és el cas de la Garrotxa. A casa nostra, en set anys han desaparegut més de la meitat de les oficines que hi havia. Segons dades del Banc d’Espanya, el 2015 a la Garrotxa hi havia 41 oficines bancàries, aquest 2022 només n’hi ha 17. En total han desaparegut 27 sucursals que en moltes ocasions han deixat pobles sencers sense servei. És el cas, per exemple, de Sant Jaume de Llierca. El seu alcalde és Jordi Cargol.

Onze dels 21 municipis de la Garrotxa no tenen ni oficina ni caixer automàtic. Entre ells hi ha pobles com Montagut i Oix, Tortellà, Sant Jaume, Riudaura o la Vall de Bianya. En total són més de 6.200 persones (que representen l’11% de la població de la comarca) les que s’han de desplaçar a un altre municipi per treure diners del banc. El BBVA ha estat qui més sucursals ha tancat a la Garrotxa des del 2015, seguit del Banc Popular i la Caixa. En el cas d’Olot, en set anys han desaparegut setze oficines. Des de l’Ajuntament de la capital garrotxina han parlat amb les direccions per demanar explicacions. La regidora d’Igualtat i Acció Social, Imma Muñoz, explica que la crisi financera ha estat un dels principals motius del tancament d’oficines.

Foto: Pau Masó

Sant Jaume llogarà un caixer automàtic

El tancament d’oficines bancàries ha perjudicat, sobretot, la gent gran, ja que no domina els nous serveis digitals que han substituït els caixers i les sucursals. Per això, a través del Consell de la Gent Gran de la Garrotxa i els ajuntaments, s’ha mediat per aconseguir que les entitats tornessin a obrir serveis com la finestreta o posessin personal per atendre exclusivament les persones de més edat. Tot i això, a molts pobles la situació no s’arregla i per això a Sant Jaume han acordat finançar la instal·lació i lloguer d’un caixer automàtic.

L’Ajuntament preveu haver de pagar al voltant de 1.000 euros al mes pel lloguer d’un caixer que gestionarà una entitat bancària encara per determinar. És l’única solució que, de moment, ha trobat Sant Jaume i que pot inspirar altres pobles per resoldre l’abandonament que molts bancs estan duent a terme a molts municipis del país.

Comparteix a: 

També et pot interessar

Primer habitatge cooperatiu de la Garrotxa

És el Turrós, a Argelaguer, i ja hi viuen nou persones adultes i un nadó

Setmana de donació de sang a Olot

Des d’aquest dilluns fins diumenge a la tarda, el Banc de Sang i Teixits organitza una campanya de donació especialment necessària

Estàs escoltant
Generació d'èxits


Volum