Les doules són unes professionals que acompanyen a les mares en el procés d’embaràs, part i postpart; i que cada dia són més presents a la societat catalana. Un col·lectiu no regulat que des del 2007 ja té la seva pròpia associació a Catalunya.

Les doules, unes dones que s’autoanomenen professionals de la maternitat i que cada dia són més presents a casa nostra. La primera associació a nivell espanyol va néixer a Catalunya el 2007 amb el nom d’Associació de Mares Doulas; una figura que s’assembla al suport que donaven les àvies abans. Això és el que ha explicat Sílvia Díaz, llevadora de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, sobre aquesta figura que ja fa molts anys que existeix a la nostra societat.

Una figura molt necessitada per uns i poc respectada pels altres. El Consejo General de Enfermería de Madrid va presentar fa uns mesos el conegut com a Informe Doulas, un recull sobre les competències d’aquest col·lectiu que ha necessitat tres anys d’investigació per dur-se a terme. Segons Díaz, en aquest informe es tracta a les doulas “com una secta canibalista”.

Tot i haver-hi cada vegada més regulació al respecte, continua havent-t’hi una evident reticència dels professionals del sector que rebutgen aquest perfil professional.

Segons Díaz, si en els darrers anys ha augmentat aquest pràctica, és perquè hi ha “una necessitat de la dona que no està coberta” amb els professionals que actualment atenen la dona durant la maternitat. Una autocrítica que hauria de fer el propi Consejo General de Enfermería de Madrid.

Fer desaparèixer aquest col·lectiu és pràcticament impossible, per això, segons Díaz, “s’hauria de regular”.

Sira Royo, després de ser mare, va decidir endinsar-se en el món de les doules mitjançant uns cursos formatius. Royo, mare, doula i assistent en lactància, reconeix que acompanyar aquestes mares li aporta “molta satisfacció”.

Un procés, el de ser mare, que tothom viu diferent. Amb la necessitat o no d’una doula al costat és evident que el suport emocional hi ha de ser durant l’embaràs, el part i també el postpart. Si no hi és a casa, moltes vegades s’acaba buscant a fora.