L’associació Amics d’en Joan Soler organitza aquest diumenge el dinar solidari per fer possible l’ampliació de l’escola del missioner olotí al Togo. Coneixem la figura de Joan Soler i el seu dia a dia a Nassablé en aquest reportatge.

Togo és un país de l’Àfrica Subsahariana, té més de sis milions d’habitants i, entre ells, un olotí: Joan Soler. Un capellà convertit en missioner que ja fa vuit anys que va fer les maletes per marxar lluny de casa a construir un món millor. Ho va recordar en una àmplia entrevista al Cinc Minuts Més de Ràdio Olot.

Va mirar on era, ho va acceptar i es va posar a aprendre francès. Va ser el primer pas abans d’arribar a Dapaong, una ciutat del nord de Togo d’uns 60.000 habitants. És la capital d’una zona molt rural, un lloc on la gent viu, bàsicament, per sobreviure.

Soler lluita per aconseguir una bona escolarització

A la ciutat s’hi pot trobar algun funcionari i alguna casa construïda amb ciment, en lloc de fang, però no és habitual. El 75% de la població té menys de 30 anys. No hi ha feina i a Joan Soler li preocupa especialment la multitud de joves que no tenen res a fer. Per això, lluita per aconseguir una bona escolarització al barri de Nassablé. Hi va engegar un col·legi per a nens de sisè de primària fins a tercer d’ESO. Va ser un èxit i ara està desbordat d’alumnes. Aquesta és la seva filosofia i el seu dia a dia al Togo.

Joan Soler viu amb tres capellans més en una rectoria i també ha de fer les activitats de la parròquia. Engloba onze pobles (el més lluny, a gairebé 30 quilòmetres) i ell hi ha d’anar per visitar els malalts o, el més complicat, per enterrar les persones que moren; molta gent jove, lamenta Soler. Els problemes que es troba són diversos.

Viu en un carpe diem constant

Sembla impossible, però passa. Joan Soler assegura que els togolesos són feliços amb molt poc i que viuen en un carpe diem constant. admet que la radicalització s’està escampant també en el seu territori amb l’organització armada nigeriana Boko Haram.

Joan Soler explica que ell es passa el dia saltant les trampes que es troba. Hi està acostumat, però, vuit anys després, assegura que encara es troba fets que el sorprenen. Molts, per la superstició que té la gent que l’envolta. Per això, els recomana que es facin cristians.