Les infraestructures i la falta de sòl industrial són dos dels factors que resten més competitivitat a l’economia garrotxina. Comparat amb la resta de comarques catalanes, estar a la zona mitja de la taula. On sí que destaca és amb l’estabilitat social i laboral.

Un dels polígons de la comarca (euramgarrotxa.eu)

Del 2013 al 2014 la Garrotxa ha perdut tres posicions en el rànquing de comarques catalanes, unes dades que es deuen no tant a la pròpia comarca sinó també a millores d’altres regions catalanes. Les pitjors dades, la comarca les treu en infraestructures de mobilitat (31ena comarca de Catalunya de 41), en qualificació dels treballadors (falta formació professional i estudis universitaris) i en la disponibilitat de terrenys. En aquest cas no es tracta tant sols de que hi hagi poc sòl sinó que hi ha pocs espais d’aparador per saber el que hi ha disponible. El mal garrotxí és accentuat d’una realitat catalana que té més de 1.000 polígons i pocs de realment competitius. Ho ha explicat a Ràdio Olot l’autor de l’informe de competitivitat de l’Observatori Econòmic de la Garrotxa, David Moreno.

Tercers en sostenibilitat social

A l’altre cantó, la comarca és la tercera de Catalunya en el que es coneix com a “sostenibilitat social”. Moreno ha indicat que són indicadors de qualitat de vida i la relació entre llocs de treball i residència.

La comarca també destaca en la disponibilitat de pols de desenvolupament, en esperit d’emprenedoria, sostenibilitat mediambiental i volum de mercat. En tots aquests casos no baixa del lloc número 15.

Recupera el quart 'Mirador de l'Observatori'