Les primeres emissions de Ràdio Olot un cop inaugurada l’any 1951, es van omplir amb els discos particulars del gang. Es constitueix el Patronat que gestionaria l’emissora i es decideix contractar un locutor i una locutora. S’ha de reconèixer que la fórmula va ser original: es faria un concurs per la ràdio i seria el públic qui escolliria les veus que li agradessin més: els guanyadors, Judith Grassa i Joan Corominas. A partir d’aquí, Ràdio Olot comença a tenir una programació normal, on destacava especialment El disco dedicado, les dedicatòries de tota la vida que els oients enviaven per escrit a l’emissora per demanar una cançó i dedicar-la a algú, un format que duraria dècades i que seria un mesurador de l’audiència de valor incalculable. Per cert, els discos eren de pedra i molts dels que es radiaven eren regalats pel consulat dels Estats Units a Barcelona. El cant dels Serenos i el Cara al Sol tancaven les emissions.
Primers indicis de professionalització
Amb el fitxatge d’Antoni Pastor i Foraster, Ràdio Olot comença a tenir una programació més competitiva. Es van incorporar els informatius d’Olot i comarca amb en Joan Casulà, actuacions en directe de cantants i rapsodes olotins, comentaris literaris, actes religiosos, cineclubs i retransmissions esportives. Destaca d’aquella època l’emissió en català d’una fantasia radiofònica titulada Per Nadal, cada ovella al seu corral o l’adaptació de Cumbres borrascosas. Tot això es feia amb un magnetòfon de fil, dos amplificadors, dos micròfons i dos tocadiscos. Començaven a entrar també els primers contractes de publicitat perquè l’audiència no parava d’augmentar.
A mitjans dels cinquanta, la ràdio era espectacle. Per això, s’organitzaven programes en directe en espais com l’Ideal d’Olot. ¡Cita con la celebridad! Va ser un dels més destacats amb els actors i actrius, humoristes, vedets i pianistes que estaven de moda en aquella època. D’aquesta època també és La fiesta de las modistillas dedicada a les noies que treballaven en els cosidors. Era una mena de festa popular que tenia des de sardanes i desfilades fins a l’elecció de la reina de les modistes.
Una altra de les grans campanades de l’època va ser la primera retransmissió esportiva en directe dels partits de l’aleshores Unión Deportiva Olot. Es va fer el 8 d’abril del 1956 i des de Figueres amb Joan Desplans i Amadeu Castells. Tot un repte que evidenciava, una vegada més, que la màgia de la ràdio no tenia límits.
El ràdioteatre es va imposar també en aquella època. Les famílies es reunien al voltant de l’aparell per escoltar obres senceres o el capítol que periòdicament emetia l’emissora. D’aquella època en destaca L’hostal de la Glòria de Segarra. Però també hi van haver el que avui anomenem magazines. Calle Mayor de Domènec Moli va ser especialment avantguardista.
Els seixanta: adéu a l’ona mitjana L’any 1965, Ràdio Olot ja emetia 12 hores seguides. A la graella hi havia l’àngelus i el rosari, els serials i espais de música temàtica. D’aquesta època són programes com Rebelión a bordo, Radiosistema o Cataluña baila. Tampoc hi faltaven les dedicatòries. Però amb l’abandonament de la Red de Emisoras del Movimiento, Ràdio Olot va patir un dels moments més delicats de la seva història: el pas de la Ona mitjana a la FM. El 17 de juliol l’emissora emmudia per tornar a sortir en antena en el nou dial des dels 88.5 Mhz l’1 d’octubre del 1965. Es va idear una programació més fresca per atraure al públic i es van començar a sortejar apells de ràdio en FM gràcies a una botiga d’electrodomèstics del carrer Major. I així va ser com l’audiència es va familiaritzar amb el nou dial. D’aquesta època en destaquen programes com Radio Comarca d’on en van sortir personatges populars com en Joanet de Cal Grill o la Noria del Tiempo. Bartomeu Espadalé, Miquel Serrat, Carme Andrés, Lluís García, Paquita Granados, Josep Maria Tegnier, Carmen Brito, Joan Vilalta o Carmina López són algunes de les veus de l’època.
