Des del Centre de Can Trona de la Vall d’en Bas, el PEHOC ha organitzat diferents actes que volen recordar com va ser la fugida de milers de catalans. Els camins garrotxins que es van utilitzar, l’exili cultural o l’impacte dels fets són alguns dels eixos principals de les conferències i visites programades a partir d’aquest dissabte. 

Presentació del cicle d'activitats (Pau Masó)

El 7 de febrer de 1939 les tropes franquistes entraven a la ciutat d’Olot. Dies abans, milers de persones havien començat un exili que s’allargaria dècades. 79 anys després d’aquest fet, el Centre Cultural de Can Trona de la Vall d’en Bas acollirà diferents actes que volen recordar i treure a la llum les causes i conseqüències de l’exili republicà. La programació impulsada pel Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, s’allargarà quatre dissabtes i acollirà exposicions, xerrades, presentacions i una visita guiada a Coll de Pregon, l’últim pas de les tropes republicanes per creuar a França.

Cada dissabte fins a la primera setmana del mes de març, el PEHOC oferirà un acte a l’auditori de Can Trona per recordar i explicar l’exili republicà. Segons l’alcalde de la Vall d’en Bas, Lluís Amat, es tracta d’una temàtica històrica de “cruel actualitat”.

Aquest dissabte es donarà el tret de sortida al programa a dos quarts de sis de la tarda amb la inauguració de l’exposició Els Camins de la Retirada de la Vall de Camprodon. També hi haurà la xerrada del membre fundador del Centre d’Estudis de la Retirada, Lluís Bassaganya, i la presentació d’un llibre sobre la biografia de Francesc Serrat, fill de l’últim alcalde republicà de la ciutat d’Olot.