És l’Ariadna, una olotina de 23 anys que des dels 18 va estar diagnosticada amb un trastorn de conducta alimentària. Durant cinc anys va estar en tractament a la Clínica Bofill. Allà seguia pautes molt estrictes: cada dia anava al centre de nou del matí fins a sis de la tarda, hi feia gairebé tots els àpats i també teràpia grupal. L’angoixa i l’autoexigència amb ella mateixa van derivar en un TCA que la va arribar a tancar a casa seva.

L'entorn, un element clau

Aquest 2021 l’Ariadna ha rebut l’alta. Quan mira enrere veu que demanar ajuda va ser el més important per superar la malaltia i també remarca la importància de l’entorn a l’hora de tractar un cas d’anorèxia o bulímia.

Precisament, durant el seu tractament l’Ariadna estudiava la carrera de psicologia. Ara ja l’ha acabat i segueix formant-se en aquest àmbit. Diu que les malalties mentals no són cròniques i passar-les no vol dir que estiguis malalt tota la vida.

"Estem pobres en recursos"

Després del que ha passat, l’Ariadna assegura que no hi ha prou recursos públics per a la salut mental. Per això reclama poder cobrir altres necessitats, més enllà de les físiques.

A Espanya, segons dades de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família, els trastorns de conducte alimentària tenen una prevalença d'entre el 4% i el 6% en les joves de 12 a 21 anys. A més, aquest tipus de trastorns tenen un clar perfil femení: 9 de cada 10 persones que els pateixen són dones. L’Ariadna envia aquest missatge a tothom qui pugui patir una malaltia com la seva.

Recupera l'entrevista sencera aquí