Un dels cràters del nou volcà de la Palma (cedida)

El 13 de desembre el volcà de la Palma va deixar de treure lava. L’activitat volcànica es va apagar, però encara queden riscos com els gasos tòxics i la temperatura d’algunes colades de lava que encara pot arribar als 800 graus. Ara, tres mesos després, el geòleg garrotxí Llorenç Planagumà ha tingut l’oportunitat de poder viatjar a l’illa i acostar-se a la zona zero de l’erupció. Ho ha fet amb l’Institut Geogràfic Nacional, qui ha controlat l’erupció durant tot aquest temps. Així valora l’experiència als micròfons de Ràdio Olot.

Planagumà va poder acostar-se fins a un dels quatre cràters que ha deixat el volcà de La Palma. Explica que s’ha d’anar amb molt de compte perquè encara hi ha moltes esllavissades internes. El geòleg garrotxí explica l’aprenentatge que s’emporta.

Similituds amb el Croscat

Segons Planagumà, el nou volcà de la Palma pot ajudar a interpretar o matisar alguns aspectes que es coneixien fins ara de les erupcions que hi va haver a la Garrotxa.

Com s'està recuperant l'illa?

Una de les experiències que més van impactar al geòleg garrotxí va ser l’afectació que va tenir l’erupció a l’entorn urbà i social.

Planagumà explica que algunes cases que havien quedat amb mig metre de cendra ja s’han pogut recuperar. Les que van ser engolides per la lava ja es donen per perdudes. Molts habitatges, però, encara no tenen aigua, ja que molts subministraments van quedar afectats. Ara, per exemple, s’està intentant connectar el nord amb el sud de l’illa a través d’una carretera nova. Planagumà també diu que un dels reptes serà gestionar el turisme.

Les autoritats de la zona estan plantejant de construir itineraris o formar guies per poder gestionar i aprofitar de manera segura i conscient el turisme que pugui aportar l’erupció. Es calcula que l’illa pot tardar, com a mínim, un any a recuperar la normalitat. La recuperació anirà per llarg. De moment, tampoc s’ha posat nom al nou volcà de la Palma.