Una de les reivindicacions del procés sobiranista català recau en el respecte per la cultura i la llengua catalanes. Dins d'aquests eixos, hi trobem el cinema, una disciplina que fa anys que lluita per poder, entre cometes, sortir del pou i tenir el pes que es mereix en el panorama internacional.

 Els Gaudí són la gran festa del cinema català  

El cinema és un dels pilars de tota cultura i, en la catalana, també passa. Malgrat això, és una disciplina que sembla que no acabi d'arrencar i que mai hagi pogut tenir les ales necessàries per poder arrencar el vol. La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, explica les traves que ha d'afrontar aquest art.  Molts van creure amb l'any de Pa Negre, d'Eva, d'Herois, de Bruc... que el cinema català havia fet un enlairament imparable. Però ha rebut de nou una patacada i en va rebent tot i els esforços de la Generalitat.

 Hi ha qui pot pensar que el problema del cinema català és que no hi ha una base de públic consolidada enfront del cinema dels Estats Units, per exemple. Passola explica la importància de tenir un cinema propi i què representa.

La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català considera que per tal que Catalunya pugui tenir un cinema fort i sòlid necessita unes institucions al darrera fortes i lliures que li puguin donar suport.

El cinema català és, doncs, empremta i imatge de la societat i la principal reivindicació és que pugui ser reconegut com a tal d'una cultura específica, la catalana i que pugui gaudir d'un suport social i institucional prou fort que li permeti una projecció internacional potent i normal, sense entrebancs.