En directe
L'Olot, a Ràdio Olot
amb David Planella

El futur dels boixos no és tan negre com semblava

Així ho determina un estudi fet pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. No és el cas de la Garrotxa, on l’espècie ho té més complicat per sobreviure a causa de la greu afectació que va protagonitzar l’eruga
Pau Masó | 14 de desembre de 2021
El futur dels boixos no és tan negre com semblava

Tot i veure brots verds en alguns boixos de la Garrotxa, el pronòstic per aquesta espècie a la comarca no és optimista. La greu defoliació que va protagonitzar l’eruga del boix des de l’any 2017 i fins al 2020, ha deixat l’arbust en una situació crítica. Ho explica l’investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Quim Canelles.

Canelles ha liderat un estudi que s’ha dedicat a observar l’impacte de l’eruga del boix a Catalunya. L’anàlisi s’ha fet a través d’altres estudis i també la ciència ciutadana. S’ha arribat a la conclusió que la destrucció que pot generar l’eruga depèn de les condicions climàtiques. A les zones on hi hagi més variació de temperatura i pluges entre estacions, la papallona tindrà menys impacte. Això permet concloure que hi haurà zones on el boix no desapareixerà.

De la Garrotxa al Berguedà

Recentment, la papallona del boix va deixar la Garrotxa perquè ja ho havia devorat tot. L’espècie invasora s’ha traslladat ara cap a l’oest. Osona i el Berguedà són, a hores d’ara, les comarques més afectades. La papallona també ha arribat a zones del Pirineu, però a causa del clima no ha tingut tant impacte. Canelles explica que les persones podem evitar l’expansió de l’eruga.

L’eruga del boix va aparèixer per primera vegada a Catalunya el 2014. Va ser a Besalú. La Garrotxa es va convertir en l’epicentre de l’espècie al país. El 2017 va ser el primer any d’afectació severa a casa nostra. Després d’arrasar per complet la comarca, està per veure si l’eruga podria tornar a la Garrotxa un cop els boixos s’hagin recuperat mínimament.

També et pot interessar

Les Planes d’Hostoles controlarà el nivell de CO2 a instal·lacions municipals

Ho farà a través de sensors que mesuraran el diòxid de carboni a l’escola i al centre cívic

El transport a demanda de la Vall d’en Bas es consolida

En total l’han utilitzat més de 3.600 persones, el que representen vint usuaris diaris. Això ha permès reduir a la meitat els quilòmetres d’expedició i la contaminació que tindria el servei si fos una línia convencional

Estàs escoltant


Volum