L'equip de Xevi Sala lluita per sobreviure a la Primera Catalana i aquesta jornada ha fet un pas endavant amb una victòria agònica contra el Cardedeu, un rival directe. 

El partit va estar sempre molt igualat (David Planella)

L’havia de fer sí o sí. Feia nou jornades que no guanyava, encara no s’havia estrenat al 2015, havia patit derrotes ajustades i molt dures, era penúltim a la classificació, en zona de descens directe i dissabte s’enfrontava al Cardedeu. Un rival directíssim, l’equip que tenia just per sobre, ja en zona de promoció i amb una victòria més. I els santjoanencs no van fallar.

Van guanyar per quatre punts de diferència (65-61), en un final d’infart al pavelló de Sant Joan les Fonts. El partit no es va decidir fins als últims segons i l’ajudant de Xevi Sala a la banqueta del Garrotxa, Pau Marguí, assegura que la constància va ser determinant.

En atac, van entrar els tirs que havien d’entrar. Ara bé, en defensa, una badada, tal com diu Pau Marguí, hauria pogut costar la derrota. Ja en l’últim minut del partit, el Cardedeu va perdonar una cistella claríssima que l’hauria posat per davant en el marcador.

La victòria encara té més mèrit si tenim en compte que el Garrotxa la va aconseguir sense peces importants a la pista i amb força jugadors del segon equip. A davant, també és cert que hi havia un Cardedeu que només tenia sis jugadors disponibles, però això no treu que els garrotxins van haver de tirar de planter i els va sortir bé.

Amb jugadors del segon equip adaptant-se al primer i amb la victòria clau contra el Cardedeu, ara el Garrotxa Santjoanenc només pot ser optimista. La salvació directa és complicada, és a dues victòries, però jugar la promoció per no baixar i fer-ho com més amunt millor és un objectiu a l’abast. Tal com diu Pau Marguí, l’equip torna a estar viu.

La setmana que ve, un altre duel directe. Diumenge, a un quart de 7: Club Bàsquet la Garriga – Club Bàsquet Garrotxa.