El 30 de novembre la UNESCO va declarar el toc manual de campanes Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Un fet que permetrà salvaguardar una mica més una tradició que perilla de perdre’s. Molts han estat els usos que han tingut els tocs de campana al llarg de la història: des dels habituals casaments, enterraments o batejos, a d’altres més específics, com alertar d’un incendi, de pluja o fins i tot per anunciar l’arribada del peixater al poble.

Aquest campanòleg garrotxí defensa la importància de la personalitat del toc de campana que pot fer un campaner, en un moment en què molts campanars s’han automatitzat. Actualment no queda ni un sol campaner a la comarca que es dediqui 100% a això, només persones que de tant en tant fan tocar les campanes, com per exemple en motiu d’una festa major. En Xevi  Pallàs ens explica com en Llorenç Llongarriu, cam paner de Joanetes, li va transmetre el coneixement del toc de campanes a 4, amb mans i peus. També explica que de tocs manuals de campanes n’hi ha de molts tipus així com de llenguatges i a Catalunya en tenim un de propi.

En Xevi va fer un llibre sobre les campanes i campanars de la Garrotxa, Les va inventariar totes: un total de 180 campanars i 213 campanes. La campana més vella de totes és la de la parròquia de Sant Andreu d’El Torn, a Sant Ferriol, de l’any 1303.

Aquesta declaració per art de la UNESCO ha estat celebrada per les persones que, com en Xevi, porten anys treballant al voltants d’aquest tema. Ell reconeix, però, que a partir d’ara tenen deures per fer, i segurament el més important: transmetre als més joves aquest toc manual de campana.

Segons explica Xevi Pallàs, l’Ajuntament de la Vall d’en Bas està a punt de signar un conveni amb el Bisbat i ja s’ha aconseguit una subvenció per restaurar e campanar de Joanetes. Al 2023 aquesta escola ja podria ser una realitat. Mentrestant, però, a la resta de comarques es segueix els mateixos passos que a la Garrotxa. Ben aviat Xavier Pallàs i Miquel Àngel Fumanal podran publicar el llibre de campanes i campanars del Pala de l’estany i ja s’està treballant amb el del Ripollès. Sigui com sigui, però, el valor del toc de les campanes és incalculable.