Foto: Ràdio Olot

Ser dona és complicat dins la investigació. Hi ha carreres, com pot ser la biomedicina, on hi ha més noies que nois, però després en les posicions de càrrec això no es reflecteix. Abans, tot el mèrit anava per l’home, independentment que la dona hagués fet el descobriment. Actualment, una persona sola no pot fer tota una recerca, i és per això que necessita un equip, que majoritàriament està format per dones i dirigit per homes. El fet que el gran nombre de càrrecs rellevants dins la recerca estiguin ocupats per homes és degut a l’estructura masculinitzada dels hospitals públics. Així ho expliquen la directora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, Marga Nadal i la cap del Grup de Recerca Metabòlica Maternofetal de l’IDIBGI, Judit Bassols.

Un altre punt important és com es compagina una vida laboral tan vocacional amb la família. Elles afirmen que s’han de duplicar. Han de donar el 100% a la feina i el 100% amb els fills. Nadal creu que això, fins i tot, els fa sentir culpables.

A les més petites: "Que es reivindiquin"

Tant la Marga com la Judit afirmen que la investigació i la ciència és un camp molt vocacional, que necessita molta paciència i temps. Elles animen que les més petites mostrin interès i que més endavant s’hi dediquin.

Un estudi de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya afirmava que el 2020 només un 25% de les publicacions científiques incloïen el lideratge femení al capdavant, mentre que el 75% restant ubicava els homes en la posició capdavantera o com a autors de la investigació.

Recupera l'entrevista sencera aquí