En total, s’hauria embutxacat més de vuit milions d’euros a Espanya. Els seus membres utilitzaven tècniques d’enginyeria social fent-se passar per proveïdors a qui es devien diners. El grup comptava amb departaments informàtics, de falsificació de documents i dedicats al blanqueig de capitals. També haurien actuat en els consistoris de Caldes de Malavella, Reus o Santa Coloma de Gramenet.

Façana d el'Ajuntament d'Olot

Una operació conjunta entre Mossos d'Esquadra, policia espanyola i la Policia de Romania ha permès desmantellar una organització que actuava arreu de l'Europa i que només a l'Estat hauria estafat, almenys, més de 8 milions d’euros mitjançant tècniques d'enginyeria social. Segons fonts policials, les estafes es produïen en múltiples àmbits, tant a administracions públiques fent-se passar per proveïdors a qui es devien diners com a particulars amb falsos anuncis de lloguer d'habitatges o el 'phishing'. El grup comptava amb nombroses cèl·lules, quan eren neutralitzades per la policia l'acció delictiva del grup no es veia afectada. En total, s'han detingut 21 persones (14 a l'Estat – la majoria a Catalunya- i 5 a Romania), que eleven la xifra d'arrestats a 33.

Segons fonts policials, molts dels organismes afectats són catalans, com per exemple els ajuntaments d’Olot, Castelldefels, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Reus, de Caldes de Malavella; el Consorci d'Educació de Barcelona, el Consorci Sanitari de Terrassa, l'empresa Gramepark, la Diputació de Barcelona o empreses públiques com Ferrocarrils de la Generalitat i la Corporació Catalana de mitjans Audiovisuals. A banda, també hi ha molts ens afectats del País Basc i de la Comunitat de Madrid. El consistori olotí no ha volgut fer declaracions. Qui ha parlat, ha estat el cap de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra, Antoni Rodríguez:

Feien veure que ere empreses proveïdores per estafar a Ajuntaments

Pel que fa les estafes a les administracions públiques, els membres del grup obtenien informació dels contractes que tenien ajuntaments, hospitals o consorcis, entre d'altres, a través del Portal de Transparència dels ens. A continuació, suplantaven la identitat d'empreses proveïdores a qui se'ls devia diners i comunicaven que havien canviat de compte bancari mitjançant documentació falsa. El pagament es materialitzava en el compte del grup, que tot seguit retirava o transferia els diners, excepte quan el banc detectava el possible frau. El cap de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos explica alguns consells per evitar aquest tipus de frau.

Només a l'Estat, l'organització desmantellada hauria donat d'alta prop de 700 comptes bancaris. Pràcticament tots els fons obtinguts pels ingressos dels diners estafats en comptes fraudulents oberts a l'Estat eren transferits de nou a l'estranger, fonamentalment a Alemanya, la República Txeca, Romania, Hongria, Itàlia i Polònia.

La part de la investigació d'àmbit internacional, ha estat coordinada tant policialment i com judicial per Europol i Eurojust respectivament. Per part del Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional s'han emès onze Ordres Europees de Detenció i Extradició.