Joan Vila demana perdó en el seu darrer torn de paraula en el judici on se l’acusa dels 11 assassinats que ha confessat. 

Joan Vila en el judici d'avui (ACN)

JORDI ALTESA | Vila ha fet servir el dret a dir la última paraula en el judici. Ha demanat perdó per tot el que ha fet i que s’hagi hagut d’arribar a aquests extrems. Una intervenció curta i breu que ha tancat aquest judici després de les intervencions de la resta de les parts.

LA FISCALIA

El fiscal manté la demanda de 194 anys de presó per a Joan Vila. En la presentació dels seus informes finals, Enrique Barata ha acusat al zelador d’estar fent teatre des que se sentia acorralat. Aquesta és l’explicació pel fiscal a que Vila tirés pilotes fora quan les treballadores li feien comentaris o, un cop a la presó, volent exagerar els seus símptomes depressius davant dels psicòlegs. Per això, el fiscal en la lectura de les conclusions del judici ha parlat de que Joan Vila el que fa és teatre. Per al fiscal, en les dues setmanes de judici ha caigut la màscara de que els avis i La Caritat eren la seva vida. Creu que els testimonis que han relatat que estava cremat amb la feina i ja se n’estava buscant una altra i que havia mostrat símptomes de que no estava a gust tractant els avis, contradiuen les seves declaracions.

Barata també considera que en les 3 darreres víctimes hi va haver un acarnissament i no només això, ja que creu que a més aprofitava la debilitat dels ancians d’edat avançada ja que no es podien defensar. A tot això hi suma el fet de que es va crear una coartada de tal manera de que ell, que era l’empleat modèlic, seria la última persona de la que se sospitaria. El fiscal ha recordat que a l’hora de cometre delictes, l’objectiu amb el que es fan no és destacat a nivell legal ja que no tenen importància. Barata manté la pena de 194 anys de presó per a Joan Vila i entén que la seva confessió ha estat clau per resoldre alguns dels crims.

ACUSACIONS

Les acusacions contra Joan Vila no reconeixen ni tan sols els atenuants de la confessió ja que creuen que sempre anava a remolc de la investigació policial i judicial. Per això demanen una pena de més de 200 anys de presó pels 11 assassinats. 204 anys de presó pel total de les 11 víctimes ja que no consideren que hi hagi cap tipus de voluntat de col·laborar. Segons ha explicat Jaume Dalmau, Vila al principi nega haver causat cap més de les morts i només va augmentant el nombre a mesura que va avançant la investigació.

Dalmau ha pintat un acusat que ha enganyat a psicòlegs, treballadors i famílies i demana al jurat popular que no es deixi intimidar per a Joan Vila. El lletrat ha insistit en el missatge de que sabia perfectament el que es feia i que, per tant, va fer aquests crims sabent que ho feia malament.

En la mateixa línia s’ha expressat l’advocat que representa la majoria de les famílies, Rafel Berga. Considera que sabia perfectament el que es feia i que va fer la confessió final per la por a que les anàlisis. Berga ha volgut ressaltar també que a banda de les víctimes en sí Joan Vila ha fet mal durant anys a les famílies dels residents morts La Caritat. Finalment, també ha fet una crítica a la manera com s’ha gestionat La Caritat on considera que hi hagut una falta de control.

En la mateixa línia s’ha expressat Jordi Coma, l’altre advocat de la defensa. Creu Coma que les 11 persones les va assassinar ell però no posa la mà al foc de que siguin les úniques dins o fora d’aquest període. Coma ha ressaltat també la importància de l’escenari del crim, La Caritat, on es donaven per ell unes baixes mesures de seguretat que podrien haver evitat algunes de les morts.

DEFENSA

Per la seva banda, la defensa de Joan Vila “no accepta” que hi ha hagut 11 assassinats i recorda al jurat popular que han d’aportar altres proves dels crims més enllà de la seva confessió. Les proves són la clau per a inculpar-lo perquè amb la confessió no n’hi ha prou. Per a l’advocat Carles Monguilod no se li poden carregar els assassinats “a pes”.

Monguilod ha ressaltat que com a jurat han de declarar sense dubte que Joan Vila va ser segur l’assassí i que hi ha indicis clars per a creure-ho. Per aquest motiu, Monguilod ha fet un especial esment a aquesta situació.

La defensa ha dividit les morts en dos grans blocs. Per una banda, les 8 primeres, on les proves científiques no són concloents de cap manera ni amb la ingesta de fàrmacs ni amb els tòxics. Els indicis forenses només són compatibles però no es pot considerar que són concloents. En les 3 darreres morts, on sí que hi ha evidències científiques, Monguilod creu que les úniques proves que situen Vila al lloc dels fets són les càmeres dels passadissos de La Caritat. Considera però que les darreres 3 sí que són homicides. La conclusió final de la defensa ha servit per generar, bàsicament, generar dubtes al jurat popular dels arguments jurídics que poden expressar per condemnar a Joan Vila.

LA CARITAT

La Caritat i la seva asseguradora hauran de respondre de la part més important de més de les indemnitzacions per a les famílies. En funció del que demanen les acusacions i el fiscal poden haver de pagar entre 500mil i 600mil€.

Si el consideren culpable, Vila haurà d’aportar els diners amb els que pugui respondre i després ho haurà de fer La Caritat i la seva companyia d’assegurances. L’advocat del geriàtric ha volgut ressaltar que no eludeixen les seves responsabilitats en el cas i que durant tota la investigació han decidit col·laborar.

Regalat demana que no s’embruti la tasca que ha fet i fa La Caritat a La Garrotxa per l’actitud d’una sola persona. L’advocat ha insistit en que si haguessin pogut s’haurien personificat com a acusació particular. Uns arguments aquests compartits per l’advocat de la companyia Zurich, que és l’asseguradora de La Caritat.